Umtiti, un veterà de 22 anys
El rendiment del francès tranquil·litza el Camp Nou, però els tècnics li treuen pressió: “Ha de madurar”
BarcelonaEl Camp Nou se’n refia. I això és un elogi i, alhora, l’exigència més gran que podia afrontar Samuel Umtiti en els seus primers mesos al Barça. Fa la sensació que hi ha jugat tota la vida, i no només no grinyola en cap escenari -el pròxim, i difícil, serà l’Etihad contra el Manchester City- sinó que, de mica en mica, va trobant la seva manera de fer-se notar. De destacar. Amb una serenor sorprenent per l’edat que té (d’aquí dues setmanes farà 23 anys), el central francès s’ha integrat en la disciplina blaugrana amb naturalitat. Se sent còmode, transmet seguretat i percep que les seves actuacions estan agradant. Tot rutlla.
“Als nous fitxatges els avaluarem al juny”, va dient Luis Enrique Martínez per recordar-li que el seu moment actual tindrà poc valor si no aconsegueix mantenir el llistó durant tota la temporada, amb els títols en joc i tots els obstacles de l’any -elogis, lesions, ratxes complicades, alguna errada- superats. Fins i tot Robert Fernández, en l’assemblea de compromissaris, va avisar dissabte que el jugador “ha de madurar”, perquè va voler seguir deixant clar que aquesta versió d’Umtiti encara és millorable i que se li ha d’exigir més. Fins i tot ell mateix no altera el discurs per molta eufòria que es percebi en l’entorn: “He vingut per aprendre dels millors”, repeteix.
El secretari tècnic s’ha encarregat de fer saber que el Barça hi va estar prou a sobre per tenir la certesa que no fallaria amb la seva incorporació. “Feia temps que buscàvem un central i aquest cop l’havíem d’encertar -explica-. Necessitàvem un jugador amb personalitat, i Umtiti en té. No és fàcil ser defensa del Barça i ell ha entrat amb molt bon peu”.
Com juga Samuel Umtiti? Anàlisi del nou fitxatge del Barça
I, en aquest cas, és literal que ha entrat amb bon peu. Tot i que va patir una lesió al genoll que el va apartar tres setmanes, la seva fiabilitat amb la pilota és una de les característiques que més ha seduït el Camp Nou. Contra el Granada, va trencar el rècord de passades bones de la Lliga aquesta temporada, amb 115 de 120 intents.
Precís en la sortida
De la nòmina de centrals, Umtiti és el segon amb més precisió en la sortida de la pilota, amb un 90% d’encert, per darrere del 91% de Mascherano i davant del 89,5% de Piqué. L’afició blaugrana tenia la referència de Jérémy Mathieu, l’última novetat a l’eix, que pateix una mica més en aquesta faceta, que resol amb un 86%. En una entrevista a Mundo Deportivo, Umtiti va admetre que una de les seves millors qualitats és, justament, “sortir jugant des del darrere”. “No m’agrada rebutjar encara que ens pressionin. És l’estil del Barça i és l’estil que m’agrada”, afegia. I el francès està sent conseqüent amb aquesta definició, fins i tot contra els citizens al Camp Nou, el dia que més va patir. Aquell dia, contra Guardiola, la seva mitjana va baixar fins al 85%, compensada en dies més plàcids com el Celtic (96%). A San Mamés, contra un Athletic angoixant a dalt, també va ser solvent (91%).
Umtiti no s’amaga i està millorant les xifres que tenia a l’Olympique de Lió, on era el líder de la defensa. Aquí, interpretant un altre paper -“Piqué és el líder”, diu sense vergonya-, s’expressa amb la mateixa confiança que ho feia a Gerland. De fet, es beneficia de les millores col·lectives per ser més influent. Les 54 passades que repartia de mitjana a França ara ja són 69. El Barça està traient profit de la seva bona lectura de joc per activar el sector de Neymar i Iniesta, una de les principals vies de sortida que té l’equip de Luis Enrique.
Defensivament, a més, Umtiti s’està mostrant poderós i contundent. Dissabte, de fet, va ser el jugador que més pilotes va recuperar, amb 11 accions de mèrit. Sempre a lloc, intercepta contraatacs decisius i refusa les centrades més compromeses. Contra el Granada va acabar tancant la defensa amb garanties i va ser un dels factors determinants per deixar Ter Stegen sense participació. La manera de defensar que té el Barça -més urgent però menys repetidament- no li permet arribar a les 4 intercepcions i 5 refusos per partit que tenia a Lió, i l’ha exposat més a cometre alguna falta -sobretot en Lliga-, però Umtiti no ha sentit vertigen amb la gestió del camp obert, un context que en altres casos ha condemnat els centrals més porucs. “Els aficionats es porten bé amb mi i els jugadors i l’ staff m’han acollit molt bé. Tot és perfecte”, va admetre al setembre. I la il·lusió del primer mes de competició no s’ha diluït.
Que jugui Umtiti és una garantia per a Luis Enrique perquè, amb ell sobre la gespa, l’equip sempre guanya. El francès encara no coneix la derrota quan ell juga, tot i que en tres ocasions no ha pogut impedir que el rival perforés la porteria (el Betis va fer dos gols, el Leganés, un, i el València va fer-ne dos, també).
Factors Eto’o i Abidal
Umtiti se sent fort i sap que té una d’aquelles ratxes en què tot li surt bé. S’ha deixat aconsellar per Éric Abidal, que va fer el mateix camí de Lió a Barcelona i que ara és el seu veí a prop de la Ciutat Esportiva. També Samuel Eto’o el connecta al Barça. D’origen camerunès, s’ha sabut que Umtiti gravava els partits del Barça en l’era de Frank Rijkaard per anar-se empapant de la filosofia de joc. Ara està complint un somni, com ja va reconèixer en la seva presentació al juliol, però no el vol viure des d’un núvol irreal. S’ha proposat viure’l amb la maduresa d’un veterà. I, si no es mira el DNI, ho està aconseguint.
