Valero Rivera: “Em sento en deute amb Qatar i pateixo, vull que tot surti bé”

DohaAhmad Mohammed al-Shaabi, president de la Federació Qatariana d’Handbol, contempla orgullós l’entrenament del combinat nacional. Ho fa des del seu despatx, que és a la part alta del Qatar Handball Association Complex, la nova seu que s’ha construït amb motiu de la Copa del Món que se celebrarà al gener. A sota, a la pista, se sent la intensitat de la feina ben feta i els crits d’un seleccionador que transmet passió. És Valero Rivera, l’escollit per liderar la selecció de Qatar.

El govern i la federació han fet una aposta per vostè. Sent pressió?

Mai en tota la meva carrera no havia sentit aquesta pressió. És la primera vegada que sento pressió per la gent que em mana, però és una sensació especial. Ho vull fer bé per aquesta gent i estic tan agraït de com em tracten que la il·lusió s’ha convertit en una pressió afegida. Per dir-ho d’alguna manera, em sento en deute per tot el que rebo.

Què pot aportar Valero Rivera a aquest projecte?

Esforç. Sobretot esforç, ells ja em coneixen i saben que treballo cada dia amb molta concentració. És un repte que m’emociona molt.

Pot explicar com ha canviat l’equip des de la seva arribada?

El primer partit va ser contra un equip de Tercera Divisió espanyola i vam perdre el parcial de la segona part. Però l’evolució ha sigut impressionant, estic molt satisfet de com l’equip creix i com ho veuen els mateixos jugadors.

Quin és el nivell actual de Qatar?

En el temps que fa que estic de seleccionador, en l’àmbit internacional només hem perdut contra França a la seva pista. Hem aconseguit empatar amb una de les favorites al títol mundial com és la selecció de Dinamarca i hem guanyat combinats com Noruega en partit amistós. Davant de rivals asiàtics no hem perdut cap partit. Cada vegada tenim un equip millor i és molt jove.

Com s’inicia el projecte de Valero Rivera a Qatar?

Doncs la veritat és que vaig refusar fins a dos cops l’oferta, però al final em van convèncer, i no estem parlant de diners. Va ser la federació qatariana la que va marcar les pautes de treball. La meva idea era viure a Barcelona i viatjar a Qatar un mes abans de la competició, com fan gairebé tots els països del món.

Finalment està vivint aquí i entrenant gairebé cada dia.

A Qatar, el més important és l’equip nacional. Respecten la seva lliga però es dóna prioritat absoluta a la selecció. Per exemple, per preparar la Copa del Món jo he tingut els meus homes disponibles durant cinc mesos. Els jugadors no estan amb els seus clubs, sinó que estan amb la seva selecció, tots viuen aquí.

Inclosos els nacionalitzats Borja Fernández (Espanya), Rafael Capote (Cuba) i Goran Stojanovic (Montenegro).

Això és petició meva, si volen un equip vull disposar de tots els jugadors de camp a tots els entrenaments i, per tant, han de viure aquí.

Com és la vida al golf Pèrsic?

Tots, jugadors i entrenadors, som conscients dels esforços que fa el govern per aquest esport i tots vivim amb molta il·lusió aquest projecte. Qatar viu molt intensament l’esport. És l’únic país del món que conec que té un Dia Nacional de l’Esport en què ningú no treballa i tothom practica esport. És un dia molt maco per a tots els que treballem en aquest món. Crec que és molt difícil trobar un altre país que faci tant per l’esport.

I més concretament per l’handbol?

Em consta que el xeic, Hamad bin Khalifa al-Thani, i el seu germà en són grans apassionats. El president de la federació n’és un enamorat i treballo amb grans professionals. Només cal veure què han fet per la Copa del Món, la construcció d’uns pavellons magnífics, els millors del món.

El gran esdeveniment de Qatar serà el Mundial de futbol del 2022. ¿El campionat d’handbol és una bona prova per demostrar que el país està preparat?

No tinc cap dubte que viurem el millor campionat del món d’handbol de la història. Perquè conec com treballen, com pensen i com tracten els millors professionals. Estic segur que es veurà reflectida la seva feina. Estan preparats.

Se’l veu encantat.

Tots els que som aquí és perquè estem millor que a casa. Tots. Una vegada arribes i treballes amb ells ho vols donar tot. Em sap greu que només es parli d’algunes coses que no són perfectes, em sap greu i no és just per a aquesta gent. Sento una gran responsabilitat amb el meu càrrec i m’agradaria que la Copa del Món anés bé perquè pateixo. Qatar es mereix que surti bé.