21/10/2017

Valverde i l’amor

2 min
Valverde i l’amor

M’agraden les persones que defugen posar-se medalles fins i tot quan se les mereixen. I queda clar que a Valverde n’hi podríem penjar unes quantes després de 101 dies com a entrenador del Barça. Ahir el Txingurri va tornar a exhibir la seva intel·ligència quan li van demanar que avalués el seu aterratge a Can Barça, perquè va matar dos pardals d’un tret: va preferir puntuar l’equip globalment -i, per tant, va desviar els mèrits cap als jugadors que l’han de portar a l’èxit-, i a més els va posar un 10 perquè no ens passem dies i dies especulant sobre el que creu que encara no funciona però que, evidentment, no pot detallar en públic.

Particularment, no em sembla que l’inici de temporada del Barça es mereixi l’excel·lent. D’entrada perquè l’únic títol disputat -la Supercopa- va ser un passeig per al Reial Madrid, però sobretot perquè em resisteixo a analitzar els mèrits d’un equip com el Barça només per les matemàtiques. Al col·lectiu, i encara més a l’entrenador, li reconec el fet de tenir pràcticament enllestit a mitja lligueta el bitllet per als vuitens de la Champions, disposar d’un avantatge impensable sobre el Reial Madrid a la Lliga quan, a més, ja has passat -ara sí- per un camp tan complicat com el de l’Atlètic de Madrid i, sobretot, haver-se refet d’un estiu en què semblava que la gestió esportiva del club conspirava contra la confecció d’un equip millor. Que no ho és. Però no em sembla just que la temporada del Tata -que va sumar 40 dels 42 primers punts en joc- tots fóssim molt crítics amb el joc de l’equip i que ara, en canvi, ens refugiem en la classificació.

Quan Bartomeu afirma que Valverde ha enamorat el Camp Nou imagino que parla en primera persona, perquè el sentit comú i la feina del tècnic han aconseguit el que no hauria aconseguit ell: apaivagar la tensió que es respirava al voltant del club fa un mes i mig. I això, per exemple, li permetrà sotmetre’s avui a una assemblea que serà una bassa d’oli més enllà de les possibles discrepàncies dels compromissaris amb el (no) posicionament polític del club.

Però jo, per enamorar-me de Valverde, necessito una mica més. Necessito que l’equip no només guanyi sinó que em sedueixi, i sobretot estic esperant el moment en què se senti prou consolidat al seu càrrec per sortir del manual i del guió que hauria aplicat sent l’entrenador de l’Athletic o de l’Olympiacos i regalar-nos moments d’atreviment, sorpresa i diversió propis d’un gran entrenador del Barça. Perquè l’amor no és un número sinó una emoció.

stats