Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Vermell, negre i passa

Van veure amb quina determinació va córrer Messi fent pressió fins a emportar-se la pilota, entrar a l'àrea, tornar a rebre falta i marcar el primer gol de penal? ¿Van veure Cesc obrint-se a la dreta en diagonal i deixant el passadís perquè Iniesta entrés per l'esquerra i marqués el tercer?

Jugaven nou de casa. Ni Massachusetts ni Las Vegas. Model Barça. Això sí que és construir en alçada. Tradició, escola, selecció dels millors aspirants, confiança en la saba nova, capital per retenir el talent. Atractiu i a l'atac. I a guanyar.

De totes les lliçons de Cruyff que han après els jugadors de Guardiola, la millor és que no tenen por. Ahir els veia jugar i ni rastre del fantasma d'Atenes. Messi va haver d'esperar un parell de minuts abans no va poder llançar el segon penal, perquè els italians no paraven de protestar i aquesta vegada van anar menys culers a l'habitació del pànic.

Els jugadors del Barça fan cara de responsabilitat, no pas de fatalisme. Aquí l'eliminatòria no es juga a la sort d'una taula de casino, encara que sobre la gespa del Camp Nou hi podria rodar un dau. El Milan és l'equip vermell i negre, però el Barça no aposta el seu destí europeu ni el seu tron mundial a l'atzar d'una ruleta. El Barça no especula. Thiago i Adriano van tenir el quart gol a les seves botes. Al final en va marcar tres, senars i passa. Passa a semifinals de la Champions per cinquena vegada consecutiva. Això és un èxit de club que el Barça s'hauria de conjurar a no malmetre.

El lideratge de Guardiola ja se li veia quan jugava. Com a entrenador, ¿què es pot dir d'un tipus que porta el seu equip a guanyar 13 de 16 títols, i fa quatre semifinals consecutives de la Champions? Quina capacitat de transmetre exigència sense cansar, de manar sense aixafar. De gestionar egos. Quanta autoritat.

Doncs, no content amb això, Guardiola dirigeix l'entorn psicològic. Coneixedor com pocs de la fràgil moral del culer, va avançar com si res que intuïa que el Milan marcaria. Quan va marcar, estàvem tots avisats. Ja ho ha havia dit el Pep. D'acord. No passa res.

Si com van dir tots els experts, aquest partit hauria pogut ser la final, si qui guanyés aquesta eliminatòria guanyarà la Champions, ja veuen a les portes de quina meravella potser tornem a estar. Només queden dos partits per intentar la cinquena a Munic. Recordin que el Chelsea encara du clavada una espina dolorosa i que ens està esperant. Seran molt perillosos. Però el Barça és digne de tornar a guanyar aquesta competició.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT