Jugar al Barça implica moltes coses, més enllà de l'aspecte estrictament esportiu. En el cantó positiu, formar part d'aquest club et dóna un prestigi molt gran. Et permet guanyar títols, a la llarga sempre te'n caurà un d'important com a mínim, i comparteixes equip amb els millors jugadors. Quan fas les coses ben fetes i es va guanyant es magnifica en positiu tot el que s'assoleix. Tens el reconeixement de la gent i et sents molt estimat, i un llarg llistat de coses que no podria escriure en l'espai d'un article.
Però per una altra banda hi ha un costat no tan agradable: la derrota, amb la qual també es magnifica la situació, aquest cop en negatiu. El que era un gran jugador no ho és tant i la gent es fixa més en els seus defectes que en les virtuts, que les continua tenint.
I això cal acceptar-ho per poder tenir una bona trajectòria a Can Barça. Buscar sempre l'equilibri, un punt mitjà entre l'eufòria quan el vent bufa a favor i la frustració i depressió en els moments en què les coses no surten. En aquest punt la unió al vestidor és clau. Un grup fort i unit superarà totes aquestes fases que he esmentat i probablement assolirà els objectius marcats a l'inici de temporada.
Ara és moment de reconeixement per a tota la gent que es desplaça tants quilòmetres per donar suport a l'equip que estima. Els esforços que fan molts aficionats s'agraeixen, i molt. Més encara en el context actual en el qual ens trobem. Per això, quan es perd, la sensació de frustració és més gran.
Pel club i la gent que es representa, per la samarreta que es porta posada i també pel propi honor de cada jugador, cal jugar el tercer i quart lloc d'una final four amb tota la intensitat possible. Així s'evitaran possibles lesions i cops que en partits de màxima tensió passarien per alt.