Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Viagra per a Pelé

Tots els culers vam entendre, i vam aplaudir, les paraules de Neymar just quan es va acabar el partit a l'hora de les escopinyes: "Avui hem après a jugar a futbol". No va caldre que el president del Barça repetís allò del "bany" del Bernabéu. Era la mateixa estrella rival que admetia, amb un punt d'orgull, haver estat convidat a la festa de l'enèsima lliçó magistral de futbol del Barça de Guardiola, o de Messi, o de com s'hagi d'anomenar l'equip aquest dels prodigis. Només J.J. Santos, el locutor de Telecinco que narrava des de Madrid la proesa d'un equip de Barcelona aconseguida al Japó, va ser incapaç de traduir aquestes paraules.

En la sincera declaració de Neymar (un virtuós de la pilota que, als 19 anys, continua fent més punts per venir al Barça amb el micròfon a la boca que no amb la pilota als peus), no hi havia la ràbia del perdedor, ni la resignació d'un rival humiliat. Hi havia unes ganes boges del davanter brasiler de ser absorbit pel Barça. Si Bartomeu arriba a baixar a la gespa de Yokohama amb un contracte i un bolígraf, Neymar hauria firmat a ulls clucs i, si convingués, deixant-se tallar aquesta cresta gallinàcia que li reporta dos milions de dòlars per temporada. De moment, si no fos per les picossades publicitàries, la comparació entre Neymar i Pelé sembla molt llunyana. Ahir, veient les dificultats del Santos de mig camp cap enrere i la impotència cap endavant, vam entendre com, ara fa un mes, el president del Santos va proposar que en la final del Japó sortissin a jugar Pelé i Maradona. No era una mala idea: només convertint la final del Mundial en una costellada podien aigualir el xàfec futbolístic que els va caure. A Pelé no el vam veure a la gespa, ni a la llotja. I amb el repàs que va rebre el Santos de la seva vida, li caldrà una Viagra d'aquestes que anuncia. Mentrestant, la parròquia culer continua trempada.

6 de 6, el repte

El Barça tanca el primer any sencer de la nova junta amb 5 títols. De sempre, però, les copes s'han comptat per temporades, no per anys. Està bé adonar-nos que el 2009 se'n van guanyar 6 de 6, i que aquest 2011 hem arribat a la xifra sensacional de 5 (perquè el Madrid es va endur la Copa del Rei). Per temporades, insisteixo, tal com sempre s'ha fet l'inventari del palmarès futbolístic, aquest any ja tenim dues Supercopes i un Mundial de Clubs al sarró. Impecable. Ara queda el més difícil, Copa, Lliga i Champions. Vista la gana, el compromís i la compenetració dels jugadors, ja no descartem res. Els 6 títols en una temporada ha de ser l'autèntic gran repte.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT