Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

Viatge a la quinta forca

"Quan fa uns anys vam anar a la Xina sabíem que el més probable és que no hi tornéssim mai més i, per tant, vam intentar assaborir cada minut del camí com si fos irrepetible. A cada ciutat intentàvem captar l'essència de la gent, enregistrar cada so, cada olor, cada mirada, cada petita sorpresa que ens oferia el dia a dia d'una societat radicalment diferent. Vam esprémer cada segon del nostre recorregut, cosa que, d'una banda, provoca un punt de neguit, però que al final compensa. Si encares un viatge com si no el poguessis repetir, acostumes a viure'l amb molta més intensitat. El valores més. Avui dia, vosaltres, per molt lluny que marxeu, sempre teniu la sensació que, quan vulgueu, podreu repetir el viatge i per això el viviu d'una manera molt diferent".

Ara que el Barça comença a disputar el Mundial de Clubs amb les semifinals d'avui davant de l'Al-Sadd i després d'haver escoltat el missatge que ha enviat Josep Guardiola a la plantilla, he recordat aquestes reflexions d'una persona sàvia de la meva família. Guardiola vol que els seus jugadors s'enfrontin al repte del Mundial de Clubs com si fos l'última vegada que el disputen, com si no fos possible una segona oportunitat. La pressió que pot suposar encarar-se a la competició com si fos un tren que només passa una vegada pot ser l'element clau perquè el rendiment de l'equip sigui el necessari per acabar alçant la copa de campions guanyant la final de diumenge contra el Santos brasiler.

Guardiola no vol que els seus jugadors creguin que això de disputar el Mundial de Clubs passa cada dia i que, per tant, si no és aquest any ja hi tornarem el que ve o l'altre. No. L'any 92, després de perdre la final de la Copa Intercontinental contra el Sao Paulo, Johan Cruyff va marxar del Japó empipat com una mona i va advertir a la seva gent que costaria molt tornar a tenir una opció com aquella: el Barça va trigar 14 anys a tornar a tenir dret a disputar el campionat del món de clubs, i curiosament va perdre de nou la final davant de l'Internacional de Porto Alegre el 2006.

Actualment el Barça és un equip encara més competitiu que el Dream Team i potser podríem tenir la sensació equivocada que això del Mundial no és tan difícil de guanyar i que és un títol menor i que no n'hi ha per tant si es perd, que el Barça guanyarà una altra Copa d'Europa de seguida i ja hi tornarem a ser. Seria un error de nou-ric. Em semblaria sensacional que els jugadors del Barça, quan comenci la competició, haguessin interioritzat que per última vegada a la seva vida tenen el privilegi de jugar la competició que decideix, oficialment, qui és el millor equip del planeta. Si aconsegueixen tenir aquesta mentalitat, guanyaran segur, perquè són millors que els rivals. El Mundial ha de ser com un viatge a la Xina de fa vint anys, fins que no es demostri el contrari: excepcional.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT