Publicitat
Publicitat

BÀSQUET: EUROLLIGA

Víctor Sada: "És notícia que a Catalunya no se'ns consideri favorits"

Olympiacos "La crisi econòmica que viu Grècia ha fet que apostessin per menys fitxatges de fora" Any 2003 "Quan el Barça va guanyar, vaig anar a Canaletes"

Un dels sis jugadors del Barça Regal que fa dos anys van guanyar l'Eurolliga a París i que ara lluitaran per repetir el títol a Istanbul és Víctor Sada. El base, que fins després de la final four no contestarà l'oferta de renovació que té sobre la taula, analitza una fase final de la competició en què també hi haurà l'Olympiacos, el CSKA de Moscou i el Panathinaikòs, vigent campió.

El primer obstacle amb el qual us trobareu a la final four d'Istanbul serà l'Olympiacos. A l'estiu ningú el veia com un candidat al títol, però ha millorat molt.

La crisi econòmica que viu Grècia ha fet que apostessin per menys fitxatges de fora i es conjuntessin molt més. Tenen molta confiança en el que fan i aquest és el gran perill. Defensivament és un equip atípic, que proposa moltes alternatives i et fa pensar molt quan la pilota t'arriba a les mans.

Vassilis Spanoulis es juga el 16,2% dels tirs de l'Olympiacos. Què heu preparat per intentar aturar-lo?

Spanoulis és un jugador de molta qualitat, sobretot en les penetracions i en finals davant de jugadors interiors. També té un tir després de bot molt bo, i tot i que no és un especialista pot anotar de tres punts. Hem preparat molt la seva defensa i crec que condicionarà el partit. Tenim alternatives per defensar-lo d'una manera o d'una altra. En funció de com vagi el partit, veurem per quina apostem.

Aquesta vegada el Barça Regal no té el paper de favorit, que recau sobre el CSKA de Moscou.

És estrany, és notícia que a Catalunya no se'ns consideri favorits. Cada jugador és diferent i la pressió no la paeix igual tothom. La clau és intentar fer les coses com sempre, no perdre la identitat.

Com ha canviat el teu joc de tenir Ricky Rubio al costat a compartir posició amb Marcelinho Huertas?

Ricky Rubio i jo ens assemblem bastant quant a capacitat defensiva. Ell té més joc a les mans. Marcelinho Huertas és un jugador més diferent, molt més creatiu. Li agrada jugar el bloqueig directe ( pick and roll ) de manera més directa, buscant més anotació. És evident que el meu paper ha canviat, però crec que ens compenetrem molt bé. Penso que la parella té molt equilibri.

El Barça té dues edicions de l'Eurolliga al seu palmarès. Quan va guanyar la primera (2003) tu encara eres a l'equip filial. Què en recordes?

Sí, jugava al Barça B i vaig anar a veure el partit a Badalona, en un pub culer amb, els meus germans i uns amics. Vaig viure la final amb molta emoció. Quan el Barça va guanyar, recordo que fins i tot vaig anar a Canaletes a celebrar el títol. És un record molt maco. Sent de Badalona, tots els amics m'anaven recordant que el Barça no tenia cap Eurolliga...

Quan l'equip blaugrana va guanyar la segona Eurolliga (2010), tu ja hi vas tenir un paper protagonista.

És el millor moment esportiu que he viscut. Quan faltava un minut i em van canviar vaig pensar: recorda aquest moment perquè serà un instant únic. Al partit de semifinals no vaig jugar, però a la final em va sortir un partit rodó.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT