Publicitat
Publicitat

Vuit mesos després, torna el Villa de sempre

David Villa es va fracturar la tíbia el desembre passat al Japó i ahir va tornar a jugar, vuit mesos després. La recuperació ha sigut més llarga del previst, però ha acabat amb l'alegria del cinquè gol del partit.

Entre el 15 de desembre del 2011 i el 19 d'agost del 2012 hi ha vuit mesos i quatres dies de diferència. És el temps que ha trigat David Villa a tornar a jugar un partit oficial de futbol després de la fractura de tíbia que va patir al Japó en les semifinals del Mundial de Clubs. La que havia de ser una lesió d'entre quatre i cinc mesos, i que el feia ser dubte per a l'Eurocopa, s'ha allargat molts dies més i s'ha convertit en un calvari per al davanter asturià. Ahir va tornar a jugar, només 15 minuts, però suficients perquè fos el Villa de sempre i marqués el cinquè, i definitiu, gol del partit (5-1).

La cara d'alegria de David Villa era indescriptible, i ni la targeta groga que va veure després de treure's la samarreta blaugrana per celebrar el gol li va fer canviar el rictus. Tenia molt clar que el dia que marqués el seu primer gol després de la lesió l'hi dedicaria a la família, costés el que li costés. Per això, després de l'assistència d'Iniesta que li va permetre marcar el gol, de seguida es va treure la samarreta per poder mostrar-ne una altra de negra amb la frase "¡Imposible sin vosotras! " i la foto de la seva dona i les seves dues filles. A més, just després de dirigir-se a les càmeres de televisió i als fotògrafs perquè es veiés bé la dedicatòria, i d'abraçar-se a tots els companys que saben tant com ell com ha patit l'asturià aquests mesos, Villa se'n va anar directe a darrere de les banquetes, on hi havia Emili Ricart, el recuperador físic, per fer-li una sentida abraçada. Ricart és qui més hores ha passat amb el davanter del Barça mirant de recuperar-li la cama després de la fractura.

El seu retorn al Camp Nou va tenir tota la litúrgia habitual en aquests casos, però no per això va ser menys emocionant. Una gran ovació quan va sortir a escalfar i pell de gallina general quan va entrar als 74 minuts per Pedro.

Quan David Villa es va trencar la tíbia al Japó al desembre res no feia pensar que el retorn als terrenys de joc trigaria tant. Poc abans de l'inici de l'Eurocopa Vicente del Bosque encara no el descartava. No ho va fer fins a la convocatòria definitiva. Això feia creure que la recuperació del Guaje era imminent, però no va ser així. Des de llavors una certa aurèola de misteri va envoltar el retorn de Villa. Fins i tot es va posar en dubte que no pogués tornar fins ben entrada la temporada. I el misteri va seguir quan el doctor Ramon Cugat li va donar l'alta mèdica però no l'esportiva, una cosa que no passa mai. Finalment Villa ha tornat, i amb un gol, com sempre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT