El segon dissabte de Tour de França és sinònim de primeres diferències entre els favorits a la muntanya. Potser no per als que recordaven aquells ports suaus de rigor, com un Super-Besse, que acostuma a deixar al voltant d'una vintena de ciclistes amb el mateix temps. Però el desnivell, com el cotó fluix, no enganya, i d'això ahir no en va faltar a la primera arribada en altura d'aquesta edició.
La Planche des Belles Filles (5,9 km al 8,5% de mitjana) va mostrar diferències. Però, sobretot, moltes claus per entendre com es desenvoluparà la cursa d'ara endavant. El reflex d'un dia en què, com era d'esperar després de l'exhibició que van fer un mes abans al Dauphiné, l'equip Sky va ser l'amo i senyor de la cursa. Amb un ritme infernal, Michael Rogers, Richie Porte i Chris Froome van evitar qualsevol atac de rivals i van seleccionar el grup fins a arribar a meta només quatre ciclistes junts.
La sorpresa va arribar quan l'últim dels treballadors per Bradley Wiggins -que ja porta el mallot groc-, Froome, no només es va mantenir al grup capdavanter sinó que va ser qui va atacar a l'última rampa del port, que superava el 14% de desnivell, per aconseguir la victòria d'etapa. El kenià, nacionalitzat britànic, ja va demostrar el seu potencial en la passada Vuelta a Espanya amb un segon lloc a la general. I és per això que molts ja es qüestionen la jerarquia de l'equip.
"Anar a buscar l'etapa no estava en els plans -va assegurar després-, només pensava a ajudar el Bradley [Wiggins] a mantenir-se al capdavant, però sabia com era el final perquè l'havíem vist, i he pensat que tenia les cames per provar-ho". En el grup tan sols hi quedaven el defensor del títol Cadel Evans i l'italià Vincenzo Nibali, que no van poder fer res per respondre al seu atac. A banda, esclar, de Wiggins, que té una sola idea al cap: resistir com ahir en cada port per sentenciar en les cronos.
Abans que Froome fes la selecció final, es van poder intuir també els aspirants a la general més forts. L'estonià Rein Taaramäe, que portarà avui el mallot de millor jove, Denis Mentxov i Pierre Rolland completaven un grup on faltava, per exemple, el belga Jurgen van den Broeck i Alejandro Valverde, que van punxar poc abans del port.
Per ara, hi ha poques perspectives de trobar algú capaç de trencar l'hegemonia de Sky i fer patir un Wiggins que frega la infal·libilitat en aquesta temporada 2012. Però aquest va ser un primer test, de només uns 20 minuts d'esforç en muntanya, i tot es pot capgirar. Començant per la jornada trampa de mitja muntanya que ens espera avui.
