Xavi Hernández enlluerna en el partit més decisiu

BARCELONAA la roda de premsa prèvia a la final Xavi Hernández s'autoexigia un nivell més alt perquè no estava tenint en els partits la incidència que ell necessitava.

El seu rendiment, irregular durant l'Eurocopa i molt lluny del de l'Eurocopa del 2008, en la qual va ser l'MVP de la competició, ahir va ser diferent. El dia en què Espanya va necessitar que el seu metrònom i la seva brúixola estiguessin al millor nivell, el de Terrassa no va fallar.

Des dels primers minuts se'l va veure ficat en el partit, solidari amb els companys i amb ganes de crear i inventar jugades amb la seva última passada, que tants gols ha fet que marqués Messi al Barça.

Xavi ahir volia marxa, ho necessitava. En una final les pulsacions són més altes que de costum per a la majoria de jugadors, però ell no es va posar nerviós en cap moment. Va començar a controlar el mig del camp i no va oblidar-se de cap detall. La primera mirada, cap a l'esquerra, cap a Iniesta. Si el manxec no podia rebre l'esfèrica, aleshores avançava metres.

I a partir d'aquí va ser quan més còmode es va sentir, quan va començar a atacar la porteria. Primer, amb un xut que va sortir fregant el travesser. Després, creant la primera passada del gol de David Silva.

Xavi va deixar la pilota a Iniesta, que va fer una assistència magnífica a Cesc Fàbregas. I el jugador d'Arenys va cedir-la enrere cap a Silva, que va definir amb el cap magistralment. Jugada amb segell Barça iniciada per l'ambaixador del joc de toc que enlluerna més fora de les fronteres espanyoles.

Més tard, veient que tornava a ser decisiu i sentint-se partícip de tot el que estava passant, Xavi va donar el segon gol a Jordi Alba. Va veure com el lateral de l'Hospitalet corria en diagonal i en el moment precís va passar-li la pilota. Alba va definir magistralment davant de Buffon. Molts seguidors blaugranes ja s'imaginen aquesta jugada a partir de l'agost en competició oficial, sobretot veient la velocitat en cursa d'Alba i l'arribada que ha demostrat durant tota l'Eurocopa.

Per acabar el recital, quan faltaven sis minuts per al final Xavi va donar el tercer gol a Torres i va sumar la segona assistència de la seva nit màgica a Kíev.

Cesc també creix

I no només Xavi es va reivindicar. També ho va fer Cesc Fàbregas en una posició que no és la seva natural, la de fals nou . Va córrer, va buidar-se i va posar criteri al joc d'Espanya un cop la pilota arribava a tres quarts i calia tocar i associar-se.

I a més va exhibir la seva qualitat en la jugada del primer gol, en què va marxar de Chiellini amb facilitat i en què, un cop ja no tenia espai la va deixar a Silva perquè rematés de cap. La seva funció, complerta.

Fàbregas finalment ha trobat el seu lloc i ha aconseguit la titularitat la temporada en què ningú apostava per ell. Xavi Hernández i Fàbregas van créixer en el moment ideal per a Espanya.