BarcelonaEls que coneixen des de fa temps Xavi Hernández saben que el de Terrassa té una gran sort: mai es posa nerviós dins del camp. Quan comença a rodar la pilota, es posa la granota de treballar i posa a disposició dels companys el seu talent. Tant fa si és la final d'un Mundial com un amistós. Tant li fa si són les semifinals d'una Lliga de Campions al camp del Reial Madrid. Xavi fa seva la pilota, reparteix joc, ajuda l'equip, i si algú la té tant temps com ell als peus, ha de ser per força un company d'equip.
Especialment durant el primer temps, Xavi va parlar en nom del Barça tocant l'esfèrica. I sense el desequilibri d'Iniesta, va crear complicitats amb un altre vallesà, Sergio Busquets. El de Badia del Vallès és un prototip de futbolista totalment diferent, però va fer-se un fart de tocar la pilota. Amb 103 passades realitzades amb èxit, Busquets va fer-ne gairebé tantes com Xavi (107). La connexió que més va funcionar, a més, va ser precisament aquesta. Fins a 39 vegades els dos vallesans es van passar la pilota. La segona línia de connexió més sòlida va ser entre Piqué i Busquets. El central la donava al migcampista i ell buscava ràpidament Xavi. I el Barça va funcionar.
Els dos vallesans, a més, van ser els dos futbolistes que més quilòmetres van córrer sobre l'alta gespa de l'estadi blanc, tot i que, significativament, no van arribar als vuit quilòmetres per cap, quan normalment poden passar dels deu quilòmetres.
Un Busquets més centrat
Buscant-se en tot moment, tocant molt pel mig, aprofitant que el joc obert a bandes de Pedro i Villa hi ajudava, els dos vallesans van cruspir-se territorialment el Madrid. Amb Keita fent una feina fantàstica i la defensa amb quatre homes gairebé sempre al darrere, Busquets s'alliberava prou de feina defensiva i va tocar molta pilota. I si en els primers clàssics n'havia perdut moltes, dimecres va encertar el 94% de les passades. Un percentatge superat només per Xavi i Mascherano (96%). Busquets és un jugador emotiu, dels que busca el contacte i sobreactua quan rep faltes. Combatiu per natura, el de Badia s'havia deixat emportar per l'emoció puntualment contra el Madrid, i es desconcentrava. Però dimecres va centrar-se, i quan va deixar-se anar intentant fer una sotana a un rival, Guardiola el va esbroncar des de la banda.
Xavi, en canvi, no té aquesta emotivitat. És fred, segur, fiable. Sempre, passi el que passi, manté les idees clares si té la pilota als peus. Quan toca protestar a companys de selecció una falta dura, ho fa. És conscient que té un nom i si toca parlar amb l'àrbitre ho fa. Però també sap que per fer-se un nom ha patit i treballat fort, per la qual cosa no es desconcentra.
Si dins del camp Xavi és fred, a fora és igualment competitiu però pot ser una mica més temperamental. Si al Bernabéu va portar la bandera del joc blaugrana sobre la gespa, a fora va ser qui més és va mullar en valorar el que havia passat. Com Guardiola, va saber parlar també alçant la veu fora del terreny de joc quan va afirmar que el tècnic del Madrid és qui porta els seus jugadors a jugar brut. "Nosaltres parlem de futbol, volem jugar a futbol". I amb Xavi a la gespa, el Barça parla com els àngels. I si troba aliats com Busquets, doncs encara millor.
