Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Xiular amb el sentiment de tot un poble

Aquells dies de dolça abundància han passat i potser no tornaran. La frase la podria firmar un especulador immobiliari arruïnat per la crisi però també tots els que hem viscut l'època més gloriosa de la història del Barça. En aquella època la superioritat era tan manifesta que no importava gens qui era l'espectador privilegiat que corria pel camp amb un xiulet a la boca. Ara sí. Quan les forces s'han equilibrat esportivament perquè els uns han baixat i els altres senten que arriba la seva hora, hem topat dolorosament amb la realitat. Actualment els detalls decideixen partits i incideixen en la lluita pel títol. Sempre en benefici del mateix bàndol.

Aquesta batalla l'han perdut els dos a parts iguals. Junts. Guardiola com a entrenador i el club com a institució. En honor a la veritat s'ha de dir que el tècnic ja intuïa en l'època de vaques grasses el que vindria, però ho portava en silenci. Les crítiques als àrbitres, tot i que subliminars o críptiques, entre línies, són una novetat que humanitza el personatge. Només podem fer interpretació però en el fons parlem d'una capitulació, d'un reconèixer implícitament que resulta més efectiu plorar que actuar amb elegància. Costa d'amagar un punt d'impotència tenint tota la raó. En el fons la derrota ens iguala a tots, tot i que afortunadament cadascú amb el seu estil.

A la junta directiva li ha trencat la cintura la situació. Ja fa temps que expliquem en aquest espai que la seva capacitat d'influència, intimidació o interlocució amb la Federació no es correspon al pes esportiu del club. L'Athletic Club, per posar un exemple, disposa de més palanques de pressió sobre l'ens federatiu que el mateix Barça. La bona notícia és que el mal està diagnosticat. La dolenta, que la reacció arriba tard per tenir incidència en aquesta Lliga.

La gestió dels arbitratges i de qüestions com la final de Copa acabarà convertint els directius del Barça que tenen contacte amb la FEF en independentistes. Sent realistes i repassant el partit de Vallecas, la independència de Catalunya i la quarta Lliga consecutiva del Barça semblen objectius igual de llunyans. Ara bé, es fa difícil de creure que aquest equip deixi de persistir per més lluny que marxi el líder. No ha actuat mai així. Mentrestant només ens queda repetir la frase del Guardiola jugador a l'orella a Losantos Omar al Bernabéu, quan l'àrbitre navarrès acabava d'anul·lar un gol legal de Rivaldo que hauria donat la victòria al Barça: "Has jugat amb el sentiment de tot un poble". Doncs això.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT