Publicitat
Publicitat

LA GUANTERA

Els accidents: qui n'és el culpable?

Des de l'any 2009 fins al 2011 la sinistralitat va baixar un 22,3% a les carreteres de l'Estat. Però alguna cosa està passant ara perquè la que era una tendència positiva s'està capgirant. A Catalunya en els primers mesos de l'any han augmentat un 9,9% els morts i ferits greus a la xarxa viària respecte al mateix període de l'any passat. Molts en accidents múltiples. La xifra ha disparat les alertes, i més quan arriba l'afluència més gran de vehicles.

Tant el Servei Català de Trànsit com els Mossos apunten que les causes del repunt de l'accidentalitat són: les conductes de risc, la velocitat excessiva i les distraccions, com a factors imputables als conductors.

Per intentar frenar aquest drama, des del Govern s'ha anunciat més intensitat de presència policial, augment dels controls, creixement de les unitats de radar i increment del preu de les multes per als reincidents. Totes les mesures assenyalen l'usuari de la xarxa pública, criminalitzat com a principal responsable de la situació.

Però no s'apunten accions per millorar la cultura de la seguretat viària de la ciutadania, progressar en la formació dels més joves, treballar conjuntament amb els creadors de vehicles per millorar-ne la seguretat, trobar canals de comunicació amb un poder de persuasió per reduir les situacions de perill, perfeccionar les aptituds dels conductors, més enllà del tràmit d'aprovar l'examen per obtenir la llicència.

Per Sebastià Salvadó, president del RACC, "la sinistralitat viària ha baixat tant, que els nous avenços només els notarem com a suma de petites millores ocasionades per accions molt diverses".

En un acte recent a l'Institut Guttmann, Joan Aregio -director del SCT- va dir: "Canviar les actituds és el que dóna resultats a la llarga en seguretat viària". Però les actituds no es canvien soles, per moltes rodes de premsa, comunicats i fotografies que es facin per explicar-ho.

S'ha parlat del manteniment deficient dels vehicles i de l'envelliment del parc automobilístic com a conseqüència de la crisi, tot i les ofertes que fan els fabricants. Segons un estudi del RACE, aquest primer semestre les seves grues han atès un 8% més d'avaries mecàniques, la majoria per culpa del manteniment escàs que reben els cotxes assistits. No hi ha calés.

El SCT ha estimat que, com a conseqüència de la recessió, a Catalunya hi ha hagut un desplaçament del trànsit del 4% de les autopistes a les carreteres convencionals, gratuïtes, moltes no desdoblades.

La catalana Maria Seguí, que al gener va substituir Pere Navarro al capdavant de la DGT, ho té clar: "Entre una carretera i una autopista de pagament, jo trio la de pagament".

A Europa un 80% de les vies d'alta capacitat són de pagament, davant del 22% d'Espanya. La pretensió de convertir algunes autovies en trams de peatge podria aportar 8.000 milions d'euros anuals a l'Estat. Per Elena de la Peña, tècnica de l'Asociación Española de la Carretera "posar les carreteres espanyoles a punt costaria 5.500 milions d'euros". Però les administracions espanyoles han passat dels 22.482 milions que van adjudicar per obra pública el 2008 als 7.000 de l'any passat. Menys d'una tercera part. I això per no parlar del poc manteniment i millora en la senyalització de les vies existents.

Tota la culpa no és sempre dels conductors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT