Publicitat
Publicitat

L'EQUIP, CAMPIÓ D'HIVERN

El Barça deixa el Madrid a quatre punts amb un nou rècord de partits sense perdre

Una al·legoria de la felicitat: més líders i futbol per emmarcar

Si no fos per la lesió d'Alves, el partit d'ahir hauria estat rodó. Perquè no es va patir, perquè es va superar un rival de mal perdre i perquè es va obrir forat amb el Madrid gràcies a un altre triomf brillant.

La gent ja reia ahir als ascensors de l'estadi, a les escales i al bar fent un entrepà. La lliga és una competició tan descompensada que un empat del rival se celebra més que un gol propi, i la relliscada del Madrid al camp del cuer era un bon motiu per començar el partit amb una rialla d'orella a orella. Després ja s'ocupen els jugadors que la rialla es mantingui durant 90 minuts immutable al rostre dels aficionats. Perquè ahir el Barça, conscient que calia posar terra per enmig amb el perseguidor, va tirar pel dret i va sentenciar el partit amb uns primers 20 minuts fantàstics.

Havent fet els deures a la Copa, Guardiola no tenia la necessitat de fer rotacions, ja les farà dimecres. I va sortir l'onze de gala, el que espanta els rivals només de ser anunciat per megafonia. Un onze ple de talent; els equips poden tenir un gran ideòleg, però el joc el fan els jugadors. I una bona prova la vam tenir ahir. Si ara fa un any Pellegrini va crear problemes al Barça al Camp Nou amb el Madrid, ahir no va poder fer res perquè la defensa del Màlaga és feble. La defensa -i també la resta de l'equip- va tancar-se en un 5-4-1, sense decidir-se a plantejar una defensa avançada ni a tancar-se al voltant d'Asenjo. Perquè fessin el que fessin, el Barça li creava perill amb una actuació brillant d'Iniesta.

Hi va haver un moment que va canviar el partit. Amb 3 a 0 al marcador i a pocs minuts del descans, el Barça va treure la pilota des de la defensa jugant al peu, amb elegància, i els jugadors del Màlaga van entendre que els estaven prenent el pèl, perquè disfrutaven mentre ells patien. I tot seguit van començar a repartir, un aspecte del joc que homes com Weligton i M'tiliga dominen a la perfecció. El Màlaga va ser un rival dur, i amb el matx sentenciat el Barça no va voler córrer el risc d'una entrada bruta, per la qual cosa al segon temps el futbol va ser més ensopit.

Joc ofensiu coral
Abans d'aquest moment, el Barça havia fet les coses fàcils. Bé, en realitat fer el que fan no ho és, de fàcil. Però els jugadors del Barça tenen tanta qualitat que ho sembla. Entrant especialment pel mig de la mastodòntica defensa andalusa, el Barça va generar tant perill com va voler. A més, en els primers minuts va xutar força des de la frontal, per la qual cosa el Màlaga va fer un pas endavant per tapar aquests xuts. I llavors, els blaugranes guanyaven l'esquena dels rivals i deixaven Asenjo mig perdut. Els gols del primer temps van ser d'Iniesta, Villa i Pedro. Però els haurien pogut fer altres, ja que la primera part va ser una exhibició de joc ofensiu coral, col·lectiu.

Els tres candidats a la Pilota d'Or, per exemple, semblava que anaven fent torns per brillar. Si Iniesta va fer el primer gol amb un xut preciós ja als 8 minuts, Xavi va enviar la pilota al travesser poc després amb un xut amb l'interior fantàstic. I Messi? Doncs li va faltar el gol, però com altres cops es va reformular com a assistent i va regalar el segon gol del partit a Villa amb una assistència deliciosa. Tant l'argentí com l'asturià també van participar en el tercer, obra del sempre atent Pedro.

El segon temps va ser diferent. El Màlaga va aconseguir el que volia, no rebre cinc gols, amenaçant de mossegar els turmells a cada jugada. Si l'àrbitre no es bo, aquestes amenaces de barri baix triomfen i els jugadors que proposen bon futbol prefereixen aixecar el peu de l'accelerador. El segon temps es resumeix en el bonic gol visitant de Duda, de falta directa, i el segon de Villa poc després, per evitar que els visitants es creguessin capacitats per fer patir el Barça. Fins a la fi, el matx va ser un divertiment en què tocava veure una mica Afellay -va oferir grans detalls- i Bojan. Poc més, perquè el partit havia mort ja en el primer temps.

Pluja de rècords
De ben segur, aquest triomf serà oblidat amb el temps. El Barça ha ofert actuacions més memorables davant de rivals més mediàtics. Però gràcies a aquests quatre golets al Màlaga, el Barça aconsegueix un munt de coses: es tanca la millor primera volta de la història, amb 52 punts. Curiosament, les tres millors primeres voltes en la història de la lliga són les tres de Guardiola. A més, s'aconsegueix el títol honorífic de campió d'hivern i s'estableix una nova marca de partits oficials sense conèixer la derrota: 28. 28 partits en què s'ha derrotat el Madrid i s'ha obert forat davant dels blancs, que ja són a quatre punts. Ara mateix, arribats a la meitat del camí, els de José Mourinho ja no depenen d'ells mateixos.

Més continguts de