87 anys d’espera han valgut la pena

GironaEls socis més antics, amb els ulls plorosos, se’n feien creus: mai haurien imaginat que el seu Girona, aquell club petit que jugava al camp de terra de Vista Alegre, pujaria a la màxima categoria. Més de 87 anys d’espera eren massa per al que ja és el 62è equip debutant a Primera Divisió. Feia goig contemplar Montilivi. Per sort, que s’hagués disputat el 41è Trofeu Costa Brava cinc dies abans hi va ajudar. Ja amb la nova grada de preferent a punt per a l’ocasió, el repte de comprovar com el club responia en el primer gran repte del curs, coincidint amb el debut a l’elit, era majúscul. I, tot i les evidents cues produïdes -un bon grapat de seguidors no van accedir a les instal·lacions fins gairebé 20 minuts després del començament- a causa dels forts protocols de seguretat que es van muntar als accessos, el resultat va ser molt positiu. Fins a 11.511 espectadors van ser presents en la jornada històrica d’un club gironí que comença a calar entre els més petits.

Guarnits amb les samarretes dels seus ídols -Pere Pons i Portu van ser dos dels reclams principals-, els nens i nenes van gaudir d’una lúdica jornada en què, per a ells, el de menys era el resultat. El moment emotiu es va produir durant el minut de silenci per les víctimes dels darrers atemptats a Barcelona i Cambrils, quan els aficionats van arrencar a aplaudir amb una sentència molt ferma: “No tinc por!” Les abraçades, els càntics i les rialles es van desfermar del tot entre els minuts 21 i 25, quan Stuani va marcar els dos gols del Girona; tot el contrari del que va passar als instants finals, quan Montilivi va emmudir amb l’empat. Però en el tram final el públic va continuar donant suport al seu equip, que va acomiadar amb una forta ovació.

“Aquesta actuació ens reforça”

Pablo Machín, que va debutar com a entrenador a Primera Divisió superant en molts moments Simeone, tenia motius per estar orgullós dels seus jugadors malgrat que al final es va escapar la victòria. El tècnic sorià es va mostrar molt satisfet i va afirmar: “Ens hem quedat a un pas de fer un partit memorable. Quan semblava que ho teníem tot fet, i amb un home més, l’Atlètic ha tret el gen dels equips campions. Me’n vaig dolgut perquè hem tingut la victòria molt a prop, els empats només els signo quan em mereixo perdre, i avui no ha sigut així”, manifestava el tècnic, que no s’ha allunyat dels seus ideals futbolístics malgrat l’entitat del rival. “No només hem generat ocasions a un equip que no en sol concedir, sinó que hem sigut fidels a la nostra filosofia. Un error, fruit del cansament, ens ha condemnat”.

El nivell mostrat, però, demostra que el Girona està preparat per al repte de l’elit. “De la imatge no es viu. Hem de ser realistes i aquesta actuació ens reforça. Gaudeixo jugant bé a futbol però necessitem victòries que ens aportin confiança”, va concloure Machín, que buscarà el primer triomf a Primera dissabte vinent contra el Màlaga. Serà de nou a Montilivi, l’estadi que va viure el primer partit de Primera jugat mai en terres gironines. I va ser un partit preciós.