25 anys de l’inici del somni blaugrana més dolç
BarcelonaDe Michael Laudrup a Ronald Koeman. De Daniel Hoffmann a Gianluca Pagliuca. Del Hansa Rostock al Sampdoria. Avui fa 25 anys el Barça debutava a la Copa d’Europa 1991/1992, aquella que acabaria a Wembley aconseguint el primer títol de campions europeus. El 18 de setembre del 1991 el Barça de Cruyff golejava per 3-0 el Hansa Rostock alemany, l’últim campió de la República Democràtica Alemanya, ja que el mur havia caigut uns mesos abans. Eren anys de canvis, de revolucions. I el Barça va fer la seva sobre la gespa del Camp Nou.
El Barça tenia les baixes de Bakero, Nando i Amor. Per tant, Cruyff va convocar el jove Guardiola, que ja havia jugat en Lliga, i el va fer debutar a la Copa d’Europa amb el dorsal cinc a l’esquena. Un altre debut va ser aquell de l’holandès Richard Witschge, petició de Cruyff, que va ser definit com un jugador amb “guants als peus” després de jugar una bona primera part. De fet, la gran novetat del dia era poder jugar amb quatre estrangers -Koeman, Witschge, Stòitxkov i Laudrup- ja que a la Lliga es jugava amb tres.
La Copa d’Europa feia cinc anys que no es jugava al Camp Nou, des de la final de Sevilla, i el Barça no gosava parlar de guanyar la competició, com si fos un ritual. Només Cruyff ho feia obertament: “A veure si la guanyem per fi. Si l’afició no ens dóna tot el suport, continuarà sent una obsessió. Cal el suport de la gent. Si decideixen no venir al Camp, que no vinguin. Però que després no es queixin”, va dir a la prèvia per engrescar l’afició. Al final 65.000 aficionats van ser a la graderia per veure com el Barça s’imposava clarament amb dos gols de Laudrup i un tercer de Goikoetxea amb l’ajuda d’un defensa rival. “Haurien pogut ser més gols”, va dir Cruyff. “Ens han passat per sobre”, va admetre Uwe Reinders, el tècnic del Hansa.
Reinders era un home peculiar. Internacional al Mundial del 1982, havia acceptat fitxar com a tècnic del Hansa per dirigir-los a l’última edició de la lliga de la República Democràtica Alemanya, aquella que serviria per decidir quins equips de l’est jugarien a primera amb la unificació de les lligues. Reinders, expolicia i ludòpata, va guanyar la lliga i la Copa amb un club que fins llavors no tenia ni un títol, i el va portar a la Copa d’Europa i a la Primera Divisió unificada, on va debutar amb dos triomfs consecutius, el segon al camp del Bayern per 1-2. Aquell setembre del 1991, doncs, arribava crescut. El dia de la prèvia va titllar el Barça de “bandits” per no voler modificar l’horari dels entrenaments. El seu porter, Daniel Hoffmann, va cridar que els espanyols eren tots uns “micos”.
Però Hoffmann va acabar amb un pam de nas. Fa 25 anys el Barça va iniciar l’ascens al cim. Era una època diferent: les entrades del Camp Nou costaven de mitjana unes 4.000 pessetes i es jugava amb quatre estrangers. Ara bé, aquells dies la UEFA lluitava per controlar els drets televisius de la competició i un jove Villar entrava al consell directiu de la UEFA. Algunes coses no canvien. El Hansa, per cert, va baixar a Segona aquella mateixa temporada.
