Com arribar al Santiago Bernabéu des d'un camp de la novena divisió

BarcelonaQuan entrenava l'Empoli, Maurizio Sarri va acceptar participar en una trobada per parlar d'escriptors en una llibreria. Alguns crítics literaris es van escandalitzar. Què hi feia un entrenador de futbol, una cosa tant vulgar, parlant de llibres? Durant més de dures hores, Sarri es va fumar més de cinc cigarrets i amb la seva veu ronca va explicar que llegeix i per què li agraden aquells autors, especialment el nord-americà John Fante. "Quan entrenava el Pescara vaig visitar els pobles dels pares de Fante, els poblets dels Abruços d'on sorgeixen molts del seus personatges. M'agraden perquè són perdedors, gent que treballa amb les mans. Gent que sap valorar una pedra. I pot aixecar cases amb pedres. A vegades hi ha massa tonteria, als llocs on la gent s'ha oblidat de treballar amb les mans", va dir. I alguns lletraferits es van sentir ofesos. Altres van acceptar que Sarri era un personatge diferent. Especialment, per ser entrenador de futbol.

A Sarri li agrada fumar, dir paraulotes, portar xandall i treballar amb les mans. Encara posa els cons als camps d'entrenament ell mateix, quan altres tècnics de Champions no ho fan mai, ja que tenen desenes de col·laboradors. Avui, aquest tècnic entrenarà al camp de l'equip amb més Champions de la història, el Madrid. Una altra etapa cremada en el periple vital d'un home que ara fa uns 15 anys entrenava el Tegoleto, un equip de vuitena divisió d’un poblet toscà de 1.200 habitants. De vuitena al Bernabéu. On donarà la mà a Zidane, un campió del món. Ell, que tot just suma ascensos com a èxits.

L'èxit de Sarri, però, és l'èxit del futbol modest. De qui lluita i no es rendeix. "Itàlia és un país de somiadors. Un país de gent llesta que aconsegueix obrir-se pas malgrat que també som el país que s'entrega al poder", diu Paolo Condó, comentarista de televisió. "I Sarri simbolitza les coses bones del futbol, encara que no sigui perfecte". El tècnic del Nàpols el van atacar especialment quan li va dir "froccio" [marica] al tècnic de l'Inter Mancini. El van acusar d'homofòbia, quan era dels pocs personatges públics del futbol italià que defensava obertament el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe. "Vinc dels camps modestos, on ens diem animalades, ens insultem també per dir-nos que ens estimem. No està bé, haig de controlar-ho. Ara sóc a Primera", va admetre Sarri, un tècnic que parla poc i no té comptes a les xarxes socials. De fet, les odia.

Quan era al Tegoleto, Sarri treballava a la secció de transferències internacionals d’una oficina de la Banca Monte Paschi, la banca més antiga del món, que ha fet figa els darrers anys víctima de la corrupció. Quan la Monte Paschi va provocar un escàndol que va ocupar portades de diaris, però, Sarri ja no hi era. El 1999 va deixar la feina per centrar-se en el futbol. La família li va donar suport, però a la feina el van prendre per boig. El banc l'havia enviat a fer cursos a Alemanya i a Suïssa. Estava ben valorat. I ell ho deixava per entrenar en camps de terra. Ni tan sols havia estat futbolista professional, de fet. "Jugava de defensa en un equip amateur anomenat Figlinese. "Em deien 'il secco' pel meu estil. Comprava cada dia 'La Reppublica' per llegir les cròniques de Gianni Brera", explica, referint-se al possiblement millor periodista italià de tots els temps. L'home que va inventar la paraula 'goleador'.

Com a tècnic, va començar amb menys de 30 anys. Amb uns amics havia acabat ajudant un club aficionat anomenat Stia, equip amateur de novena, a la província d'Arezzo. I es va enamorar de les banquetes. El seu periple vital el veu passar per equips desconeguts: Stia, Faellese, Cavriglia, Antella, Valdema, Tegoleto i, finalment, el Sansovino, on va sumar dos ascensos en tres anys i va arribar a la quarta divisió. Després, el Sangiovannese, on va ser batejat com a "mister 33" ja que tenia 33 esquemes tàctics per rematar jugades d'estratègia. També va pujar, en aquest cas a la C1, la Segona B. I el 2005, el primer gran contracte, amb el Pescara a la Serie B. Després van venir equips com l'Arezzo –que acabava de fer fora un tal Antonio Conte, ara el tècnic de moda a la Premier–, l'Avellino, el Perusa, el Grosseto, l'Alessandria o el Sorrento. I el 2012, l'Empoli, club toscà modest famós per cuidar el futbol base i haver jugat a Primera. Amb ell, l'Empoli va tornar a la Serie A, on el va salvar jugant un futbol espectacular.

I va ser així que el Nàpols li va trucar. Sarri, curiosament, havia nascut a Nàpols, on va viure tres anys, ja que el seu pare hi treballava de gruista d'obres. Per aquest motiu, ell deia que era aficionat del Nàpols, malgrat que la família era toscana i quan tenia quatre anys ja havien tornat cap al nord, a Figline Valdarno, una població prop de Florència on el pare, Amerigo, havia arribat a ser de jove ciclista professional. Ell, evidentment, era l’únic aficionat del Nàpols al poble, on tothom era del Fiorentina. Al poble, però, el més famós era l’avi: membre de la resistència contra Mussolini, havia rebut una medalla del Parlament americà per haver rescatat uns pilots de l’exèrcit aliat. "Al vall de l'Arno va caure un avió americà. L'avi els va salvar i amagar fins que van arribar els britànics. Un va explicar-ho en un llibre, un dels pilots es deia John Lanza", va explicar un cop Sarri.

Ara, aquest net de partisà que ha heretat el fet de no tolerar l'extrema dreta viu el somni de la Champions. A la Serie A hi va arribar amb 55 anys. A la Champions, amb 57. "La clau és treballar i tenir passió", sentencia un tècnic capaç d'incorporar drons als entrenaments per veure millor el joc, i també de ser tan maniàtic que estableix costums com menjar la mateixa pizza al vestidor quan es guanya.