Publicitat
Publicitat

Opinió

Una bandera blanca embrutada

Ja sabíem que el Madrid no podia suportar que el món s'hagués enamorat del Barça. I de Guardiola, i de Messi, Iniesta i Xavi dalt del podi de la pilota d'or. I sabíem que les copes que ha aixecat Puyol regularment des del 2005 eren rebudes com un atac a l' statu quo nacional espanyol. Sabíem també que per acabar amb l'hegemonia catalana, el Madrid s'havia venut la imatge al diable fitxant un tècnic amb un preu inversament proporcional al seu valor.

El que no sabíem és que en aquesta cursa enfollida per evitar una tercera temporada en blanc, el Madrid acabaria refundant-se. I això va passar dissabte, quan Florentino Pérez va afirmar que el que fa Mourinho és madridisme. Que quan crispa, menysprea, manipula o somica, que quan critica en públic el club que el paga, fa madridisme. Interessant declaració de principis, que anotem per a la història. Així doncs, que el Madrid filtrés una notícia sobre dopatge i el Barça era qüestió de temps. I el que vindrà! Sobretot si periodistes com Juan Antonio Acalá i capçaleres com la COPE estan disposats a convertir-se en col·laboradors necessaris.

No els importa que la filtració arrossegui per terra el prestigi internacional del futbol espanyol que acaba de proclamar-se campió del món amb un nucli del Barça. Per què haurien de tenir miraments els que tampoc no dubten a insultar la intel·ligència de l'afició que sap perfectament per què el Barça guanya i el Madrid no? Davant la mentida, tribunals. Davant la provocació, cap fred. Davant la impotència, victòries. N'hi ha que embruten la seva bandera. El Barça ha triat jugar a futbol. Tu amb qui vas?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT