Allegri rescata l'Alves més desbocat: la Juve potencia la seva ànima d'atacant

BarcelonaValorar el rendiment d’un futbolista en un equip i voler-lo comparar amb el que té quan canvia de context és complicat. Tenir altres companys, jugar en un altre esquema tàctic i rebre altres consignes de joc modifica les prestacions del jugador i li pot potenciar altres virtuts.

És el que està passant amb Dani Alves. A la Juve se’l veu en la seva versió més fresca, més alliberada ofensivament, més decisiva. Les transicions ràpides de què disposa l’equip italià afavoreixen el seu futbol intens i Allegri li ha donat sovint tot el carril dret perquè faci de les seves. La presència constant d’homes rematadors a l’àrea també alimenta el seu esperit centrador. Aquell mateix esperit que desesperava el Camp Nou quan la pilota que ell centrava es passejava per la porteria sense trobar cap cap o cap peu que l’ataqués.

En què ha millorat Alves? Essencialment, en la seva aportació ofensiva.

Centrat en Champions, els números d’Alves són clars: amb menys passades de mitjana (64) que al Barça (76-74), ha filtrat més pilotes de mèrit per als companys del davant (2,57, per poc més d’1 al Barça). En conseqüència, la seva incidència en les ocasions creades també s’ha doblat amb l’equip italià (3 per 1,50). Fins i tot s’anima més a xutar a porteria, com en el 2-0 contra el Mònaco, ahir, en recollir una pilota refusada després d’un córner.

El petó que Buffon fa a Alves en la celebració reflecteix la sintonia que té amb els companys.

Té el seu significat, també, que Buffon besi el lateral dret. La seguretat defensiva que sent Alves a la seva esquena l’anima a pujar. Tant si la Juve defensa amb línia de quatre (i, per tant, ell és lateral) com si actua amb una formació de tres centrals (i, per tant, ell és carriler), Alves sap que l’estructura italiana el protegirà. Reduirà més metres, no castigarà tant les seves pujades com passava al Barça, per molts equilibris que s’intentessin fer des de la pissarra.

Allegri aprofita la seva intensitat defensiva, també, però no sembla reclamar-li tanta responsabilitat com havia d’assumir al Camp Nou, on actuava amb Messi al davant. Tot i així, la diferència estadística és mínima en entrades guanyades, total de duels o intercepcions.