El Barça aposta pel desequilibri en bandes per derrotar un Madrid amb un 4-2-3-1
Guardiola dóna protagonisme als laterals, amb Alves i Adriano, i busca verticalitat amb Tello a l'extrem, mentre que Mourinho situa Özil d'inici per acompanyar un doble pivot amb Xabi Alonso i Khedira
BarcelonaL'onze de Guardiola és atrevit, és ofensiu i prioritza el desequilibri en bandes i la profunditat en situacions de màxima amplitud, amb dos laterals de molt recorregut com Alves i Adriano i un extrem molt pur com Tello. L'altre extrem serà Iniesta, que, sense enganxar-se tant a la banda ni buscar desbordar el lateral rival com s'espera que faci el del filial, tendirà a jugar al mig per ajudar a donar consistència a la circulació de la pilota que comandaran Thiago i Xavi al cercle central. L'absència de Cesc, menys posicional i més profund, ajudarà a mantenir més juntes les línies i obligar Messi a respectar la seva posició de davanter.
Descartat finalment Piqué de la titularitat, Busquets tindrà la responsabilitat d'ajudar Puyol i Mascherano en la sortida de la pilota des de Valdés si Mourinho s'atreveix a situar la línia de pressió del seu Madrid ben amunt.
El tècnic blanc proposa una alineació que tindrà forma de 4-2-3-1, amb Xabi Alonso i Khedira com a doble pivot i Özil a la mitja punta. L'alemany haurà d'ajudar l'equip a donar solidesa als pocs segons en què tingui el control de la pilota, per construir contraatacs ràpids amb criteri i perill. Benzema, més mòbil que Higuaín, serà un dels destinataris de les transicions ofensives madridistes, que comptaran també amb l'esforç i verticalitat de Di María i Cristiano per les bandes. La defensa, com era d'esperar, la formen Arbeloa i Coentrao als laterals i la parella de centrals formada per Pepe i Sergio Ramos.
