Esports Barça 29/04/2017

L'Espanyol fa els regals i el Barça bufa l'espelma

Suárez aprofita dos errors dels blanc-i-blaus per aconseguir un triomf a Cornellà-El Prat (0-3) que no serveix per retallar distàncies amb el Madrid

i
Albert Llimós
4 min
L’uruguaià Luis Suárez, després d’una llarga sequera, celebrant el tercer gol del Barça ahir a Cornellà-El Prat, en què va superar l’espanyolista Diego López després de l’error en el refús d’Aarón.

Cornellà De LlobregatEls regals, si són del rival, encara s’assaboreixen més. El Barça va conquerir amb autoritat la casa de l’Espanyol, l’autoanomenat Ca n’Orgull pels mateixos periquitos, en un derbi en què els locals van tornar-se a quedar sense marcar, i encara no saben el que és guanyar als blaugranes a Cornellà-El Prat. Una jornada menys, tot igual. El Barça va superar l’exigent prova del derbi i segueix el seu duel particular amb un Madrid que va salvar in extremis el seu partit contra el València amb gol de Marcelo en els minuts finals.

L’Espanyol va sortir amb la virilitat que li exigien Quique Sánchez Flores i els més de 31.000 seguidors que empenyien des de les graderies -amb desenes de senyeres però sobretot rojigualdas - per convertir Cornellà-El Prat en territori hostil, amb insults novament a Shakira i a un hipermotivat Piqué que va acabar el partit sumant-se a l’atac per buscar el seu gol. El Barça i l’Espanyol són dos clubs de dimensions radicalment contràries, però que en el dia del derbi, dos dies a l’any, comparteixen un mateix escenari. El derbi és territori de sentiments que minimitzen les diferències, fins que apareix Messi o comets errors com els que van castigar l’Espanyol al segon temps.

El conjunt local va sortir valent per demostrar que a Ca n’Orgull regna el blanc-i-blau, castigant un Barça que no va poder rebaixar les revolucions locals fins que Messi va entrar en joc, agafant la safata per repartir a esquerra i dreta. Una petita mostra del que es veuria a la represa. Abans, però, l’Espanyol havia avisat a través de Jurado, que va creuar massa en l’un contra un amb Ter Stegen. Va ser la millor ocasió d’un primer temps en què el Barça semblava que era conscient que el desgast rival es notaria al segon temps.

A l’inici del partit, la pressió alta dels locals va convertir Ter Stegen en l’home més participatiu dels blaugranes, obligats a buscar constantment passades llargues del porter per superar la línia avançada que fixaven Caicedo i Moreno. Un dels futbolistes més encertats -i alhora atrevits- durant els primers minuts va ser l’encarregat de suplir Andrés Iniesta, la nineta dels ulls de Luis Enrique, André Gomes, a qui sembla que els dos gols contra l’Osasuna el van omplir de confiança per estar precís en l’associació i descarat amb la pilota als peus, fins que l’efervescència inicial es va anar diluint. Va ser un bon partit del portuguès, mentre que Busquets va ser qui més va patir durant els primers compassos l’energia periquita, amb pèrdues en primera línia que van posar en un compromís els infranquejables Umtiti i Piqué.

Tot i que el Barça va anar acostant-se a poc a poc a la porteria de Diego López, Quique tenia el partit on volia. David López exhibia la seva autoritat a l’eix periquito, ben protegit per la generositat de Javi Fuego i l’incansable Víctor Sánchez, els dos encarregats de taponar les irrupcions de Messi a tres quarts de camp. El Barça es plantava al balcó de l’àrea, però no xutava i les seves ocasions morien una vegada i una altra en un últim regat o passada de més.

Al Barça li faltava aire, i el va socórrer el mateix Espanyol amb un error infantil, allà on no et pots equivocar. I menys contra el trident. Jurado va cedir enrere i Luis Suárez, insaciable sempre, i més encara després de cinc partits sense veure porteria, va robar sense oposició, encarant Diego López amb velocitat i definint amb l’exterior. El gol va decantar el derbi cap a la porteria espanyolista. Neymar va exhibir la seva potència passant com un obús entre els dos López -Javi i David- de la banda dreta local i buscant la sorpresa per sota les cames del porter. Un Diego López que va lluir-se pocs minuts després en la rosca del brasiler. Ja no era el guió buscat per Quique, que va moure peça suplint la potència de Caicedo per la mobilitat d’un Baptistão aclamat per la grada. Era una fase del duel en què passaven coses. Moltes coses. Massa coses per a un equip que s’estava jugant seguir viu a la Lliga. Un intercanvi de cops que afavoria el trident però que alhora exposava defensivament els blaugranes als intents d’un incisiu Gerard Moreno. Totes les jugades de l’Espanyol, però, morien en Piqué, imperial en el joc aeri. I quan no era el central barceloní qui sortia al tall va ser Ter Stegen qui va respondre al xut enverinat de Jurado des del vèrtex esquerre de l’atac.

A l’Espanyol li començaven a fallar les forces. Les cames ja no responien amb el vigor del principi i Neymar i Messi van aprofitar-ho per silenciar Cornellà-El Prat. El brasiler, que tornava després dels tres partits de sanció, va baixar fins al cercle central per atreure rivals i connectar amb l’argentí, que va castigar el forat a l’esquena dels migcampistes periquitos per accelerar i trobar Rakitic, que va definir fàcil amb la cama esquerra. Tothom volia caçar Messi, tothom moria en l’intent, exhaustos per l’esforç dels gairebé 80 minuts previs. I encara faltava un regal més. Igual de cruel que el primer. Aarón va errar en el refús i la pilota va quedar franca novament per a Suárez, sol a dins de l’àrea petita per rubricar la golejada. I si Neymar no hagués perdonat hauria sigut pitjor per a un Espanyol rendit a la superioritat d’un Messi primorós.

stats