Publicitat
Publicitat

Barça-Madrid

Altres situacions en què l'entrenador blanc ha hagut d'anar a l'atac

Mourinho, contra les cordes

El tècnic portuguès acostuma a fer un pas endavant quan afronta una eliminatòria per sota en el marcador. Quan s'ha vist obligat a remuntar al Porto, Chelsea o Inter, gairebé sempre ha sigut ofensiu en la tornada

El Reial Madrid necessita marcar, com a mínim, dos gols per passar l'eliminatòria contra el Barça. L'1-2 del Bernabéu obliga Mourinho a fer un pas endavant en la tornada al Camp Nou per remuntar. La pressió de l'entorn madridista no li permetria una altra derrota covarda i li reclama ser valent. En aquest escenari, el tècnic portuguès ha de dissenyar una tàctica que li permeti netejar la seva imatge i plantar cara a Guardiola. Com ho farà? Donar un cop d'ull a la trajectòria de l'entrenador blanc l'any passat o en les seves etapes al Porto (2002-04), Chelsea (2004-07) i Inter de Milà (2008-10) ajuda a fer-se una idea de com pot fer-ho:

1) Amb el Reial Madrid: Semifinals de la Champions 2010/11 contra el Barça

A l'anada al Bernabéu, José Mourinho va apostar per un 4-3-3 amb un "triangle de pressió alta" amb Xabi Alonso, Lass i Pepe, i el factor d'Adebayor com a revulsiu al final. L'aposta a la tornada, al Camp Nou, va ser un 4-2-3-1 amb Lass i Xabi Alonso al doble pivot, i Kaká, Di María i Cristiano Ronaldo a la mitja punta amb Higuaín com a davanter centre. El resultat va acabar sent 1-1, amb un Madrid força perillós que va incomodar el Barça en algunes fases del joc.

2) Amb l'Inter de Milà: Vuitens de la Champions 2008/09 contra el Manchester United

Al Giuseppe Meazza, l'Inter va empatar a zero contra el United, amb una disposició tàctica de 4-3-1-2. De cara a la tornada, amb la necessitat de marcar un gol per passar, Mourinho va avançar la posició de Zanetti i va situar Vieira en el lloc de Muntari, per redibuixar el seu sistema a un 4-1-3-2, acompanyar Stankovic a la mitja punta i deixar Cambiasso com a únic mig centre defensiu. En atac, Balotelli va substituir Adriano per buscar més verticalitat i velocitat en el duel de tornada. Va perdre 2-0 i va dir adéu a la Lliga de Campions.

3) Amb el Chelsea: Vuitens de la Champions 2005/06 contra el Barça

A Stamford Bridge, el seu equip va encaixar un 1-2 que l'obligava a anar al Camp Nou a l'atac. Si bé no va canviar el dibuix tàctic de l'equip, mantenint en tots dos casos el 4-3-3, sí va apostar per diferents perfils de futbolista per donar un caire més ofensiu al seu esquema en la tornada. Va canviar Del Horno per fer jugar Gallas, i Gudjohnsen per deixar lloc a Joe Cole. En punta, va canviar Crespo per Drogba i va introduir Duff per acompanyar el trio d'atac que completava Robben. Va caure eliminat, després d'empatar 1-1 al Camp Nou.

4) Amb el Chelsea: Vuitens de la Champions 2004/05 contra el Barça

Fora de casa, Mourinho va perdre 2-1. De cara a la tornada a Stamford Bridge, el tècnic portuguès va passar del 4-3-3 de l'anada, a un 4-4-2. Així, el mig del camp format per Tiago Mendes, Makelele i Lampard, va deixar lloc a un doble pivot amb el francès i l'anglès, i dues bandes profundes, amb Joe Cole i Duff. En punta, va prescindir de Drogba per situar dos davanters: Gudjohnsen i Kezman. Va guanyar 4-2 i va passar a quarts.

En altres casos com la tornada de la Supercopa d'Espanya 2011 o les semifinals de la Champions 2003/04 amb el Porto contra el Deportivo, Mourinho gairebé no va tocar ni el sistema ni l'alineació perquè els partits d'anada, marcador a banda, havien tingut cert domini del seu equip i, per tant, confiava en què no eren necessaris gaires retocs.

La situació en aquest cas reclama modificacions per evitar que el Barça jugui tan còmode com ho va fer a l'anada.

Més continguts de