Filosofia Valverde

El tècnic ja és a Barcelona, on serà presentat oficialment aquest dijous

Valverde, a les oficines del Barça / PERE VIRGILI

Caldrà esperar a demà per escoltar, dit per ell, el Barça que vol construir Ernesto Valverde. Però fins a la presentació oficial del nou tècnic blaugrana, que avui ja s'ha fet la tradicional fotografia amb l'escut de les oficines del club, es poden treure algunes primeres conclusions futbolístiques de quina és la filosofia de l’entrenador extremeny. D’una extensa entrevista que va fer a la televisió de l’Athletic es pot esbrinar com viu la professió, què prioritza en la dinàmica d’un equip i com se sent en una banqueta. Són respostes que va donar al febrer a Bilbao i que, reescoltades en òptica blaugrana, dibuixen un primer retrat robot del nou entrenador del Barça.

Connectar amb el jugador

Ser clar i honest amb el futbolista és un valor innegociable per al tècnic

“Algunes vegades, els entrenadors hem d’actuar davant la premsa i davant els jugadors, per motivar-los. Però has de ser fidel al que penses i al que ets, sobretot amb els jugadors, perquè el jugador s’adona ràpidament d’una cosa que és impostada, que no és de veritat”. Des que es va conèixer l’interès del Barça per Valverde, tots els futbolistes que l’han conegut l’avalen per aquesta habilitat de ser sincer i pròxim amb el grup.

Home de club

Valverde és conscient del paper que juga quan accepta el rol d’entrenador

“No faig una roda de premsa perquè em dic Ernesto Valverde, no em represento a mi mateix, sinó que represento un munt de gent que hi ha darrere d’aquest escut. El president, els aficionats, els nostres socis. Jo m’haig de comportar com a entrenador de l’Athletic i respondre en relació a tot això. A la banqueta passa igual. Si estàs nerviós, has d’estar a l’altura del que representes”.

En un club com el Barça, aquesta consciència d’entitat és decisiva. Com ho serà, també, la connexió que tingui als despatxos, sobretot per guanyar temps per estabilitzar el projecte. “És important tenir una bona química amb els que estan a dalt [a la directiva], però, al final, la química te la dona que l’equip estigui bé, que els resultats vagin bé. Encara que siguis amic del president, els entrenadors vivim dels resultats. Sempre he sigut un entrenador que intenta entendre el club, crec que soc un entrenador de club”.

Equip de treball

L’entrenador s’esforça per construir un bon entorn de feina al seu ‘staff’

Valverde arribarà acompanyat del seu segon, Jon Aspiazu, i el preparador físic José Antonio Pozanco. La resta de tècnics seran de la casa i el primer dia rebran un missatge similar a això: “El que demano a tots els tècnics que estan al voltant de l’equip, al metge, als físios, a l’analista, és que tinguin un esperit constructiu i que tinguin bon caràcter. Si poden ser extravertits, millor, però que tinguin bon caràcter per al treball i per al grup. Els exigirem molt i les exigències, de vegades, són dures d’admetre. [...] Els demano a tots que empenyin cap allà, per un camí ben ample, que és cap a on anem tots”.

La distància justa

Valverde i Aspiazu es complementen bé en la relació amb el futbolista

“[En l’etapa amb Txetxu Rojo vaig adonar-me que] ser segon entrenador no és fàcil. El segon entrenador ha de tenir un perfil diferent del primer. T’ha de complementar en determinades coses. A algunes coses no hi pots arribar com a primer entrenador, perquè tens una distància amb els jugadors, però el segon sí que ho pot fer”. Perquè Valverde és pròxim al jugador, però no pretén ser-ne amic.

Rutina prepartit

Per no deixar-se idees, s’escriu un guió de les xerrades abans de jugar

“Intento escriure’m les xerrades abans d’un partit. Més o menys sempre tinc un guió fet, en funció del rival, i intento seguir-lo. També ho faig per no repetir-me, tot i que és difícil. Després llenço el paper, no tinc cap interès a conservar-los”. No vol dir de més ni de menys.

Gestionar la victòria

A la banqueta sent més nervis quan domina al marcador que quan perd

A l’Athletic, Valverde deia que els partits que se li feien més llargs eren els que anava guanyant, una rutina que al Barça hauria de multiplicar. “Sempre pateixes més per conservar un marcador quan el tens a favor que per aconseguir un partit que tens perdut. No sé per què deu ser, és un aspecte psicològic que els psicòlegs podran analitzar de mi”.

Rotacions

Compaginant competicions, és inevitable que es reparteixin minuts

“Amb els preparadors físics sempre estem parlant que, si no canviem quatre o cinc jugadors, és molt difícil mantenir el nivell físic que necessita l’equip per poder jugar totes les competicions. I nosaltres som un equip que necessita estar sempre molt al màxim. És una baralla permanent que tenim amb el Ros”. Això era vàlid a l’Athletic. ¿Es mantindrà la baralla al Barça, també?

Detalls concrets del rival

Valverde no vol informes llargs i demana apunts molt específics

“Les anàlisis dels rivals abans eren molt rudimentàries, ara s’és molt més concret. Alguns cops utilitzem les imatges de la televisió, però sempre que podem veiem els vídeos que gravem nosaltres, perquè volem tenir la perspectiva de tot el camp per veure com es mou tot l’equip, totes les línies juntes, les distàncies entre els jugadors, quin jugador es queda despenjat, qui no acompanya el joc. La professionalització és extrema en aquest sentit i encara ho serà més. Encara hem d’anar més enllà amb l’anàlisi de dades, per exemple”.

“Tinc baralles amb els analistes i amb l’Alberto [Iglesias], en concret. Sempre li demano que faci informes curts. Després sempre parlem de l’informe que presentarem als jugadors. Jo li insisteixo que sigui concret en determinades qüestions, i ell sempre m’està estirant l’informe, sempre me l’està allargant”. El vestidor ja està habituat al treball tàctic i de vídeo que feia amb Luis Enrique i la cosa no s’alterarà gaire ara.

El físic de la Champions

Sap que l’experiència a l’Europa League no s’assembla a la Champions

“La Champions es juga a un altre ritme i no hi ha escapatòria. Els equips són tècnicament molt bons i, físicament, el seu nivell és terrible. Has de tenir un nivell físic mínim per poder competir i això marca molt la diferència”. I el Barça, després de dues eliminacions a quarts de final, necessita millorar prestacions a Europa.

La gestió dels joves

A l’Athletic ha hagut de conviure amb un grapat de joves talents

Aquest punt és interessant, llegit en òptica Masia: “Les generacions canvien. Ara venen d’una manera, i nosaltres abans també érem d’una altra. A vegades som una mica alarmistes, però el futur és dels joves. Tenen un gran potencial, tenen bon esperit quan arriben”.

Passió per entrenar

Va descobrir tard que no podia deixar el futbol en penjar les botes

No s’imaginava com a entrenador, però no ha pogut no ser-ho. “Sempre penses que, quan et jubilis com a jugador, et dedicaràs a una altra cosa, perquè et vols allunyar del futbol després de tants anys. Però el futbol té aquest punt que t’enganxa, que no ho pots deixar. Hi ha sang, sempre ens la juguem, i genera addicció. Mira’m, aquí em tens”. Des d’avui el tindrem a Barcelona.

Més continguts de