Esports Barça 12/06/2017

Fitxar el primer de la llista

El Barça espera que la pressió de Verratti i Bellerín als seus propis equips permeti afrontar unes operacions molt difícils, especialment en el cas de l’italià, pels diners que demanen els clubs d’origen

i
Albert Llimós
5 min
Ernesto Valverde es va reunir amb Bartomeu, Robert, Soler i Urbano a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva.

BarcelonaErnesto Valverde va tenir una primera reunió amb Josep Maria Bartomeu, Robert Fernández i Albert Soler a la Ciutat Esportiva. A sobre la taula, la planificació de la temporada que ve, el joc d’altes i baixes que s’espera per a aquest estiu. El Barça ha de començar a definir el projecte que liderarà l’extècnic de l’Athletic Club i, posteriorment, dur a terme les gestions per fer realitat els canvis que es volen a la plantilla. Els primers moviments ja s’han fet -fa temps que es va contactar amb els jugadors que interessen- i ara els esdeveniments s’han d’accelerar.

Però no serà fàcil. Fitxar el primer de la llista que té la secretaria tècnica per a cadascuna de les posicions serà molt difícil. La competitivitat dels rivals que aniran al mercat i les pròpies limitacions econòmiques fan que algun dels principals objectius per fer un salt de qualitat siguin inviables. S’hauran de definir molt bé les prioritats, apostar per algun dels jugadors que es vol i descartar alguna altra opció que és al capdamunt de la llista de Robert.

Aquest estiu hi haurà pocs canvis. Aquest és, almenys, l’escenari previst si no hi ha cap daltabaix inesperat, com ara l’exigència d’algun jugador de canviar d’aires. El club català treballa amb la intenció de fitxar entre tres i quatre futbolistes: un lateral dret, un interior i un atacant arribaran segur, i falta per veure si arriba un nou central. Al carril dret l’aposta forta és Héctor Bellerín, de l’Arsenal. Al mig del camp qui agrada més és Marco Verratti, del PSG.

En atac és on les prioritats canvien una mica. El jove extrem del Borussia Dortmund Ousmane Dembélé era el jugador que es volia l’estiu passat, però el francès va decidir posposar la seva arribada al Barça perquè volia créixer com a jugador, i sabia que al Camp Nou no tindria els minuts per fer-ho. Aquest any la seva bona temporada amb els alemanys el fa pràcticament impossible. De fet, segons l’estudi de l’Observatori de Futbol CIES, Dembélé seria el jugador més car pels quals s’ha interessat el Barça aquest estiu, amb un cost aproximat de 87 milions. Aquí hi entra, doncs, el joc d’equilibris que ha de fer el club blaugrana entre l’economia i les necessitats esportives. A la davantera, amb Paco Alcácer i el trident intocable que formen Neymar, Suárez i Messi, el Barça podria triar una opció menys cara, descartar des del començament el primer de la llista. En aquest sentit, ja fa mesos que Robert Fernández va assegurar que el nom que arribaria al Camp Nou seria Gerard Deulofeu, pel qual es pagarien els 12 milions que val la seva recompra, una opció que s’ha de fer efectiva abans del 30 de juny però que ha d’anar acompanyada de la conformitat del mateix jugador. I aquí és on apareixen els primers problemes: Deulofeu, ara per ara, no veu gens clara l’opció de tornar al club d’on va marxar fa tres temporades per la porta de darrere.

El Barça intenta que Bellerín i Verratti forcin la sortida dels seus respectius clubs: és a dir, que pressionin perquè l’operació sigui viable i el preu de sortida assumible. La premsa italiana i la francesa, especialment L’Équipe, van explicar ahir que Verratti ha demanat la seva sortida als dirigents parisencs, el primer pas perquè el Barça pugui apostar per ell. “Està forçant”, admetien fonts de la cúpula esportiva del club blaugrana, que tot i això admetien que serà una operació “difícil”. El migcampista ja no és impossible com abans, quan el Barça i el PSG mantenien un vincle molt estret per la presència de Qatar en les dues entitats, però avui és una opció que requereix una inversió molt alta, pràcticament la totalitat del que té el Barça ara mateix per anar al mercat a l’estiu: una quantitat que no és definitiva, ja que la xifra total dependrà dels diners que es puguin aconseguir per les vendes de jugadors. A més, el PSG no té necessitats econòmiques i qualsevol opció de fitxar l’italià passaria perquè els francesos assumissin que el jugador vol el canvi de manera imperativa. Això sí, a banda de portar Verratti a tensar la corda fins al final, el Barça hauria de poder ser competitiu en l’oferta presentada, tenint en compte que altres clubs de primer nivell també estan interessats en el jugador.

En el cas de Bellerín hi ha hagut contactes amb el seu entorn per estudiar les possibilitats reals del traspàs, una operació que, com passa amb Verratti, mouria grans quantitats de diners. El poder econòmic de l’Arsenal no és igual que el del PSG, però, en canvi, Bellerín té un lligam molt fort amb Arsène Wenger.

En l’intent de tornar a recuperar el to competitiu dels últims anys, la política esportiva del Barça ve condicionada per l’esforç que ja es va fer la temporada passada, amb una despesa superior a la prevista, especialment per l’aposta per André Gomes, un futbolista que va ser qualificat com a “oportunitat de mercat”. Haver gastat més l’estiu passat posa interrogants a les operacions d’aquest curs. No només per la xifra total per anar al mercat que tindrà disponible el Barça, sinó també per la gran espasa de Dàmocles que penja sobre el club en els últims anys: la massa salarial.

El mateix Josep Maria Bartomeu va admetre la tardor passada que la massa salarial actual és “preocupant”, ja que al tancament del curs passat es va disparar pràcticament fins als 450 milions. A més, és una quantitat que aquest any ja ha crescut amb les renovacions de Neymar, Ter Stegen, Mascherano i Busquets i que encara es dispararà moltíssim més amb l’acord amb Leo Messi, ja segellat però que falta signar i que entraria en vigor a partir de l’1 de juliol. La xifra pujarà moltíssim, fins a nivells mai vistos fins ara en el futbol mundial, cosa que fa necessari que el club trobi nous ingressos per assumir-la. De moment el Barça ha aconseguit un augment dels ingressos gràcies al patrocini de Rakuten, i l’any que ve també creixerà l’aportació de Nike, uns grans salts endavant que donaran aire a l’economia blaugrana però que no permeten estirar més el braç que la màniga a l’hora de fer fitxatges.

Portar futbolistes consagrats com Bellerín i Verratti dispararia la massa salarial i posaria contra les cordes una junta que amb el canvi d’estatuts del 2013 es va autoimposar unes limitacions. La ràtio entre deute i ebitda -benefici operatiu abans d’impostos, taxes, depreciacions i amortitzacions- superaria els límits fixats, i això podria dificultar la governabilitat de Bartomeu. Al club s’està plantejant la possibilitat de modificar aquesta ràtio i rebaixar l’exigència a la junta -el 2018 la ràtio d’endeutament no podria superar l’ebitda per dos-, una decisió que hauria de passar per assemblea. Però hi ha una altra opció sobre la taula, i que els auditors haurien de decidir si és vàlida: definir bé el que és realment el deute net. Al club s’assegura que la solució al problema podria passar per canviar el que avui es considera deute, cosa que no es va abordar el 2013.

stats