Barça
Esports Barça 21/10/2017

Lideratge ferm enmig d’uns dies estranys

El Barça es desempallega del Màlaga gràcies a un gol il·legal de Deulofeu i els detalls de dos jugadors sempre endollats, Leo Messi i Iniesta (2-0)

i
Toni Padilla
4 min
Lucas Digne i Leo Messi felicitant Andrés Iniesta pel seu gol contra el Màlaga.

BarcelonaArribaven els directius del Barça al Camp Nou, provinents de l’assemblea, amb posat seriós. Una errada informàtica va endarrerir l’obertura de portes de l’estadi, però la major part dels directius feien cara de preocupació per altres raons, escoltant la ràdio, buscant a les xarxes les darreres novetats polítiques. “Quins dies”, resumia un treballador del club, tot mirant com de mica en mica l’afició anava entrant. Una riuada d’aficionats creuant les portes de l’estadi. Nois asiàtics vestits de Halloween, famílies que venien amb estelades al coll provinents de la manifestació, socis de tota la vida amb l’entrepà sota el braç, joves colombians amb entrades VIP parlant dels canapès de la Sala París i dos argentins amb una bandera on definien Messi com el seu Déu. I tots ells van sortir contents del Camp Nou. Sempre paga la pena veure en directe Messi i Iniesta. Sempre.

Però va ser un dia estrany. Un altre dia d’aquells, freqüents darrerament, en què el futbol queda en segon pla mentre Catalunya viu instants de gran pes històric. Però durant 90 minuts, tot i no jugar el millor partit, Messi i Iniesta van aconseguir que molts barcelonistes alegressin la cara, i allunyessin una mica els seus neguits, amb els seus trucs de màgia. L’equip d’Ernesto Valverde es va desempallegar d’un Màlaga prou digne, tot i ser cuer, reforçant el liderat per davant d’un València que acabava de golejar el Sevilla. El Barça va tancar una setmana òptima, amb tres partits en vuit dies sense rebre gols en contra, sense cansar-s’hi gaire i sense prendre mal. Va faltar només un gol de Luis Suárez, que segueix amb problemes per veure porteria. A la segona part, l’uruguaià va arribar a fallar una oportunitat en què estava tot sol, després d’una cursa preciosa de Sergi Roberto. Però l’assistència del reusenc, sempre fiable, no va servir per apujar la moral del davanter uruguaià, que mai es rendeix, tot i que ha perdut la punteria.

Va ser un partit de detalls, d’aquells en què quan semblava que l’avorriment podia passar a controlar el partit, Messi feia de les seves amb una conducció elèctrica, amb un barret, amb una sotana. No va marcar cap gol, és veritat, però Messi fa ballar els seus companys al seu ritme, i va fer parar bojos els rivals. Míchel, tècnic del Màlaga, es va animar a sortir amb un equip que volia arribar a l’àrea de Ter Stegen, aconseguint plantar cara tot i que ho tenia tot en contra: la baixa de jugadors importants, com Recio, i el fet de rebre un gol als dos minuts de joc. Un gol il·legal, perquè abans de la rematada de Deulofeu -que es va estrenar com a golejador a la Lliga- la pilota centrada per Digne havia sortit clarament. Els malaguenys van protestar al col·legiat asturià González Fuertes, amb raó, però només van aconseguir perdre una mica els papers. Si jugar al Camp Nou quan ets cuer ja sol costar, si et toca començar perdent encara costa més.

Valverde no havia fet cap rotació agressiva, perquè no és un tècnic amb tendència a revolucionar els equips titulars d’un dia per l’altre. Gerard Piqué va descansar a l’eix de la defensa, donant minuts a Mascherano; Lucas Digne va seguir jugant a la banda de Jordi Alba, que surt de lesió, i Sergi Roberto pel lateral dret, tal com havia fet contra l’Olympiacos. I poca cosa més. La resta de l’equip, el que seria titular ara mateix, amb un mig del camp clàssic amb Iniesta, Busquets i Rakitic. Un bloc solvent que sap tirar endavant les tasques encomanades encara que no sempre enlluerni. El primer temps va ser grisot, amb alguna aproximació clara malaguenya, Messi i Iniesta associant-se i Umtiti manant al darrere. Una bona part de l’estadi, però, escoltava el missatge de Carles Puigdemont. Altres potser ni sabien qui era Carles Puigdemont, després de creuar mig món per veure els seus ídols. Amb el gol de Deulofeu marcant diferències des de l’inici, el Barça no es va despertar fins a la segona part, quan sí que va aconseguir centrar-se en el joc, tancant de mica en mica un Màlaga condemnat a seguir veient 19 equips per damunt seu a la classificació.

Va ser Iniesta, que va completar els 90 minuts del partit per primer cop en setmanes, qui es va encarregar de fer el 2-0 després d’una assistència de Messi, l’home capaç de ser omnipresent. Una segona part en què Valverde va poder donar minuts a Paulinho, Semedo i Alcácer, que no saltava al camp des de Vitòria, i amb Sergi Roberto jugant en dues posicions diferents, primer de lateral i després al mig del camp. I en totes dues, fent-ho bé, amb jugades individuals, assistències al primer toc i una solvència que el farien titular fix en qualsevol equip. Però el Barça és diferent, tot costa més, tot es viu d’una manera especial. Amb seny, sense incidents al camp, amb reivindicacions a la graderia i amb un joc que inspira molts ciutadans: un joc alegre i lliure.

stats