18/01/2017

Nit de tambors a Anoeta

4 min
Nit de tambors a Anoeta

Sant Joan DespíAbans de la Tamborrada hi haurà futbol. I la Reial Societat i el Barça, cada cop que s’enfronten a Anoeta, asseguren un partit de percussió, melòdic, amb la bandera del bon futbol hissada presidint-ho tot. Els dos equips, tota una tradició dels últims anys, asseguren un duel espectacular, una mena de lluita per dominar la possessió, un xoc d’idees futbolístiques similars que busquen imposar-se de manera valenta i ofensiva.

Aquesta nit (21.15 h, Gol), fins i tot en un context d’eliminatòria que encara guardarà alguna bala per a la tornada al Camp Nou dijous vinent, l’anada dels quarts de final de la Copa del Rei serà un partit atractiu. “Si guanyem no serà decisiu”, avisava Luis Enrique Martínez, mentre que Eusebio Sacristán esperava que “la il·lusió i el suport de l’afició” ajudin la Reial Societat per deixar mitja feina feta a Sant Sebastià.

Queixes pel calendari

I el suport de l’afició tindrà uns aires festius especials. És tradició a Sant Sebastià que cada 20 de gener, en homenatge al patró de la ciutat, els tambors i els barrils ressonin per tota la ciutat durant 24 hores, des del primer minut de la nit fins a la matinada següent. Enguany, però, els horaris de Copa del Rei han colat a la ciutat un partit de futbol, cosa que privarà més d’un aficionat de viure els sopars habituals amb el seu grup social abans de repartir-se els torns per anar tocant al llarg del dia. El club guipuscoà, que prepara festa grossa en les hores prèvies, va demanar un canvi d’horari que la Federació Espanyola no va concedir, i la negativa ha acabat d’encendre els ànims en les hores prèvies al partit. L’altre motiu que ha indignat els locals té a veure amb el fet que la Reial fos qui tanqués la 18a jornada de Lliga, dilluns al vespre a la Rosaleda contra el Màlaga. Avui farà tot just 72 hores.

Però Eusebio Sacristán no volia excuses i es limitava a valorar els arguments futbolístics que donen força a la seva Reial Societat, un adversari al qual Luis Enrique té molt de respecte. “Eusebio ha fet una gran feina, la Reial és perillosíssima, ens complicarà molt la vida”, alertava ahir en roda de premsa.

L’asturià té comptes pendents a Anoeta. Ell no hi ha guanyat encara com a entrenador, perquè a les dues derrotes per la mínima de les últimes temporades i l’empat del novembre passat amb el Barça hi suma un 4-3 desfavorable quan entrenava al Celta l’any 2013.

L’estadística de mals resultats en territori enemic s’allarga encara més en òptica blaugrana, perquè el Barça no celebra una victòria a Anoeta des del maig del 2007. Va ser, justament, l’any que la Reial va baixar a Segona, i no tornaria a pujar a Primera fins al 2010. Aquella temporada de retorn a l’elit, l’equip txuri-urdin també va tombar el Barça, per 2-1. En Copa, el precedent és més recent i lleugerament més favorable, de l’era Martino: els blaugranes van salvar amb un empat a un una eliminatòria de semifinals que ja havien encarrilat amb un 2-0 al Camp Nou una setmana abans.

Però el partit que s’ha recordat aquests dies a Sant Sebastià és un altre, un que manté amb el d’ara, precisament, el paral·lelisme de coincidir, també, amb la prèvia del dia de festa a la ciutat. El curs 2012/13, la Reial Societat i el Barça es van enfrontar també un 19 de gener. Tot anava bé per als Valdés, Puyol, Xavi, Cesc, Pedro i companyia, que s’havien posat 0-2 ja al minut 24 de partit, fins que va aparèixer el Chory Castro per retallar diferències abans del descans. Després, una expulsió de Piqué per doble groga i un autogol de Mascherano van complicar les coses i van acabar condemnant el Barça, al minut 90 i amb un gol d’Imanol Agirretxe -ara lesionat de gravetat-, en la que, llavors, era la primera derrota a la Lliga de l’equip que entrenava Tito Vilanova.

De tota manera, el partit que Luis Enrique ha reanalitzat del dret i del revés és l’últim que es va jugar al novembre. Diu que hauran de superar “la seva pressió alta, la seva pressió després de pèrdua, generar més perill” i, en definitiva, viure “més en camp contrari” del que van poder fer-ho a la Lliga. “Ells són perillosos si els deixes jugar, però també ho són si els portes a jugar en llarg. Ja hem provat moltes solucions i no sempre han funcionat. D’això es tracta, d’analitzar bé els altres partits i interpretar adequadament què hem de fer en cada moment”, va dir.

El que sí que tenia clar és que l’èxit començarà pel paper tàctic del porter, probablement Jasper Cillessen, després que Marc-André ter Stegen s’hagi quedat a Barcelona, desconvocat. Els altres que no van viatjar són Aleix Vidal i Jérémy Mathieu com a descartats, i Rafinha, per lesió. Gerard Piqué i Sergi Roberto tornen a la llista, després de descansar contra el Las Palmas.

En el bàndol donostiarra hi ha més baixes. En l’últim partit de Lliga, Eusebio ja no va poder comptar amb Carlos Martínez -amb molèsties al genoll-, Zaldúa, Mikel González, Bergara ni Carlos Vela, amb diverses molèsties. “Les nostres armes són la dinàmica que tenim, de joc i de resultats, i la nostra plantilla. Sempre pensem en les nostres fortaleses i estem il·lusionats. Ens motiva arribar a semifinals i anirem a totes”, sentenciava Sacristán.

Cada cop és més a prop el dia que guanyem a Anoeta”, s’animava Luis Enrique ahir per ignorar les ratxes que han maleït Anoeta els últims anys. També es va aferrar a les bones sensacions que està acumulant aquest 2017 i que el mantenen viu a les tres competicions. Avui toca defensar títol, toca Copa. Que sonin els tambors.

stats