Publicitat
Publicitat

REGAL BARÇA

Els de Xavi Pascual van guanyar tres dels quatre grans títols en joc

El 2010 gairebé perfecte del Regal Barça

L’única decepció va ser perdre la Lliga ACB amb el Caja Laboral tot i tenir el factor pista a favor. La segona Eurolliga, el millor moment de l’any.

La perfecció és difícil d’assolir perquè mai es pot jugar com un somia, només aproximar-se. Tant en la temporada 2009/10 com en la 2010/11 el Barça va començar la el curs guanyant la Supercopa ACB. Si ens fixem en la temporada passada és un bon presagi.

A partir d’aquí el bon joc, combinat amb una defensa excepcional i un atac punyent, va convertir els catalans en una piconadora. Rival que passava pel Palau, rival que sortia amb la cua entre les cames. 17 partits a casa en Lliga Regular i disset victòries. Això, però, al Play-off final es va trencar. El Caja Laboral es va endur l’ACB ( 0-3), competició que en circumstàncies normals havia de ser blaugrana.

Però el mal regust final no taca un gran any. Mesos abans, al febrer i al maig, els homes de Xavi Pascual van mostrar al món la seva superioritat. A Bilbao van desfer-se de Cajasol i Power Electronics a quarts de final i semifinals abans d’enfrontar-se al Reial Madrid a la final. Pallissa ( 80-61) i segon títol de la temporada amb Vázquez com a MVP.

Dos mesos després, el gran repte. La ciutat de la llum i de l’amor, París, rebia els quatre millors equips fins aleshores: Partizan, Olympiakòs, CSKA de Moscou i el Regal Barça. Després d’una patida semifinal davant els russos ( 64-54), el rival a batre per sumar la segona Eurolliga de la història era l’Olympiakòs. Partit més fàcil del previst i tercer títol de l’any al sac ( 86-68). I amb Navarro, que va anotar vint-i-un punts, d’ MVP.

El 2010, com no podia ser d’una altra manera, va finalitzar amb un gran triomf davant el Madrid. El Barça li té presa la mida al conjunt d’Ettore Messina i el Palau va ser testimoni de la darrera pallissa de la temporada ( 95-75). El 2011 és una motivació extra per un equip que ho ha guanyat gairebé tot i que té la fam d’aconseguir títols intacte. Veurem si Roger Grimau té la sort de seguir aixecant trofeus.

Més continguts de