Publicitat
Publicitat

Barça

Unzué, amb l’únic aval d’un any al Numància

Les opcions de l’exporter per suplir Luis Enrique es redueixen a mesura que s’acaba la temporada tot i els bons records que va deixar a Sòria

“No va haver-hi ni una sola setmana que no s’entrenés la sortida de pilota. Era prioritària per expressar el futbol de toc que ell sentia i que va intentar aplicar aquí”. Per si sola, aquesta afirmació faria guanyar punts a qualsevol entrenador que aspirés a dirigir el Barça, però cada cop n’hi suma menys a Juan Carlos Unzué. El que explica el periodista Jon Ander Uriarte des del Diario de Soria només retrata una temporada del tècnic al Numància, i acabarà sent poc aval per al navarrès, que també sortirà esquitxat si, finalment, no hi ha carambola i el Madrid acaba guanyant la Lliga diumenge. Ara per ara totes les travesses apunten que serà Ernesto Valverde l’escollit per substituir Luis Enrique, i fonts pròximes al cos tècnic del Txingurri ja gairebé celebren un acord que el club vol mantenir tancat fins que es resolgui la Lliga i la Copa. Els deu dies que s’haurà de guardar silenci oficial alimentaran unes travesses que han inclòs també el nom de Thomas Tuchel, el tercer candidat d’una llista que, durant alguns dies, va liderar Unzué.

Va ser al març, poc després que Luis Enrique anunciés que plegaria a final de curs, quan es va viure el punt àlgid de la candidatura de l’exporter per ser el pròxim entrenador del Barça. La sacsejada que va fer reviure la plantilla per aixecar l’eliminatòria amb el PSG donava força al discurs de continuïtat que volia transmetre el club, entenent que el vestidor encara estava receptiu a les directrius del cos tècnic i que el canvi només responia al desgast personal de Luis Enrique, però no cremava l’alternativa del seu ajudant. Però ni els següents resultats ni les informacions que han anat acompanyant les últimes setmanes -l’última, una discussió amb Neymar- han mantingut viva l’aposta per Unzué.

"Té un caràcter i una capacitat de diàleg que li van permetre tenir sempre el vestidor a favor”

Jon Ander Uriarte Diario de Soria

Molt proper al jugador

La filtració de la baralla amb un dels cracs del vestidor ha anul·lat, de portes enfora, l’habilitat que tants altres implicats han elogiat d’Unzué com a tècnic. “Al Numància va demostrar de seguida que tenia mà esquerra i mà dreta amb els jugadors. Té un caràcter i una capacitat de diàleg que li van permetre tenir sempre el vestidor a favor”, recorda Uriarte. Al final de cada entrenament “parlava amb els jugadors un per un”. I els futbolistes ho agraïen. El migcampista Dimas Delgado destaca d’ell que “és molt humà” i el porter Iñaki Lafuente l’ubica en la categoria d’entrenadors que “no imposen, sinó que volen convèncer”.

Aquesta afabilitat ha deixat bon record en tothom. L’ofensiu Nano el defineix com un entrenador “molt pròxim i dialogant” i afegeix que “si alguna cosa no li acabava d’agradar s’acostava per parlar-ne obertament”. I els dos van haver de xerrar sovint, aquella temporada, perquè Unzué va demanar al gallec que adaptés les seves condicions d’extrem a les d’un lateral que pugés molt. “ Buscava un lateral potent físicament, que fos molt ofensiu i pogués tenir recorregut, i jo encaixava en aquest perfil”, comenta l’exblaugrana. El va convèncer i es va adaptar. “El Juan Carlos és un gran gestor de grup. És molt d’escoltar, aprendre, veure i corregir. Transmet les seves idees des de la conversa, des de l’art per seduir el jugador”, referma César Palacios, director esportiu del Numància.

“El Juan Carlos és un gran gestor de grup. Transmet les seves idees des de la conversa, des de l’art per seduir el jugador”

César Palacios Director Esportiu del Numància

Palacios i Unzué havien sigut companys a l’Osasuna (2001-2003) i els unia la seva Pamplona de naixement. Quan Palacios va penjar les botes i va assumir el nou càrrec de responsable esportiu al club de Sòria, va voler apostar per un primer projecte amb algú de confiança. Se la va jugar amb Unzué. “Vaig voler-me envoltar de gent a qui conegués, amb qui tingués sintonia personal i professional. És cert que no tenia experiència, venia d’estar amb els porters al Barça, però sí que tenia un alt grau de professionalitat i compromís. Sabia que no em fallaria”.

El desig de ser primer entrenador

Palacios també sabia –i sap ara– que Unzué desitjava ser primer entrenador, i aquell 2010 va decidir fer el salt. I no era un salt al buit. “Si tenia dubtes els amagava. Mai va transmetre cap vacil·lació”, reforça Uriarte. Els jugadors tampoc van percebre cap símptoma de la teòrica inexperiència que ara li resta punts al Barça en favor de Valverde. “Em va cridar l’atenció la claredat i el convenciment que tenia de com volia que juguéssim”, afirma Lafuente. Al treball tàctic, Nano hi suma les accions a pilota aturada, una àrea de la qual Unzué és ara màxim responsable amb Luis Enrique. “Treballava molt bé l’estratègia i vam fer molts gols així”, recorda el gallec. I per a Dimas la clau era la insistència: “Dedicava el temps que calgués a aclarir els conceptes perquè no fallés res. Ho tenia tot preparadíssim, anava molt al gra i feia exercicis lligats al model de joc de l’equip”.

Un estil reconeixible

I el model de joc era 100% Barça, fins i tot al Numància i fins i tot a Segona Divisió. “Venia d’allà, d’estar amb Josep Guardiola -verbalitza César Palacios-. Està absolutament convençut d’aquest estil de joc, vinculat a la pilota, a defensar i atacar a través de la possessió, i, a més, sap transmetre-ho des del primer moment”. “Va venir a Sòria amb la idea de fer-nos jugar com el Barça, amb pilota, arriscant des de darrere”, l’avala Nano.

I se’n va sortir, encara que fos fent equilibris. Per això per a Palacios l’any a Sòria val triple, encara que no faci currículum. Va ser un intensiu que va ajudar-lo “a madurar i aprendre molt”. També perquè va ser una experiència vital complicada, allunyat de la seva família i amb moltes tardes dedicades a explorar rutes en bicicleta. Hi anava sol perquè “ningú li podia seguir el ritme”. Als plans d’ara, Unzué no hi vol temps lliure per a la bicicleta -com va admetre al març durant la Volta Ciclista a Catalunya-. Serà el Barça qui decidirà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT