Valverde, la mirada que va fer possible l'Athletic femení

Barcelona"El que teníem clar era que, si entràvem a ser part de l'Athletic, volíem ser importants. No volíem ser el rameller del club ni volíem jugar on s'aparcaven els cotxes, com feia el Barça. I l'Ernesto [Valverde] tenia claríssim que fer-ho bé era l'única manera de fer el pas". Quinze anys després, Íñigo Juaristi parla com si encara estigués assegut a la taula per negociar com l'Athletic es fusiona amb el Leioa Emakumeen Futbol Taldea per obrir secció femenina a Bilbao. Com si s'estigués prenent ara aquell primer cafè amb l'actual tècnic del Barça per temptejar el terreny. El que va ser entrenador i coordinador esportiu d'un equip que va guanyar la Lliga en les seves tres primeres temporades a l'elit i que va acostumar-se a omplir San Mamés per celebrar èxits, recorda per a l'ARA el paper decisiu que va tenir Valverde en les converses inicials per fer possible l'Athletic femení. La il·lusió de moltes noies de Biscaia.

Era l'any 2002. Ernesto Valverde era adjunt d'Andoni Zubizarreta a la direcció esportiva de l'Athletic. De l'exporter en va rebre un encàrrec directe: havia d'estudiar la viabilitat de crear una secció femenina a l'entitat. El tècnic va assumir la missió i va iniciar una ronda de converses i visites amb els principals clubs de la zona per fer un estudi de la situació. Va anar a Leioa, on hi havia el club líder de Nacional i principal aspirant a l'ascens a Superlliga, i allà va conèixer Juaristi. Ell havia sigut l'artífex de la creació del femení a Leioa, després d'uns anys problemàtics a Sondika. "Vam tenir moltes dificultats. Érem invisibles per al club, només pensaven en el masculí. No teníem vestidors, ens tocava entrenar en camps plens de fang…", denuncia. Farts d'això, van moure l'estructura a Leioa, on van trobar les condicions ideals per créixer, malgrat que els va tocar començar de zero des de categoria regional. Aquell moviment acabaria sent decisiu, després. Un ascens fins a Nacional i, mesos després, un altre ascens a la vista que va cridar l'atenció de l'Athletic.

Una trucada inesperada

Un vespre, en acabar l'entrenament, la veu de Valverde estava a l'altra banda del telèfon de Juaristi. Es van reunir en un cafè i van creuar propostes. L'Athletic valorava l'opció d'iniciar l'aposta des de la base o absorbir una estructura ja feta. El Leioa, sobretot, tenia clar el que no volia. "Teníem l'experiència negativa de Sondika molt clavada, i no estàvem disposats a entrar a qualsevol preu en l'estructura d'un gran club masculí, i retrocedir tot el que havíem avançat. I em vaig trobar amb una persona comprensiva i implicada, que veia lògiques totes les nostres peticions", afegeix Juaristi. Setmanes abans de concretar-se l'ascens del Leioa a Superlliga, l'acord ja estava fet. Va ser l'impuls extra per a unes jugadores que, després de tombar el Barça (0-3) i el Zamora Amigos del Duero (7-2) en fase de grups, van golejar el Rayco canari per 7-0 en l'eliminatòria decisiva a l'estadi de Sandrena, davant la mirada atenta del mateix Valverde a la grada, on també s'asseien els exjugadors José Ángel Iríbar i Genar Andrinua.

Va ser l'inici de la bona sintonia que sempre ha lligat Valverde amb el femení. A Lezama tothom en parla meravelles. De la seva senzillesa, del seu bon tracte, de la seva humilitat. I de la seva voluntat d'impulsar les neskak sense presumir-ne. No anava a la grada per a l'aplaudiment popular, hi anava "amb discreció i un interès autèntic", com li reconeixen les implicades d'aquella època. "Notaves que respectava la teva feina", insisteixen. Les càmeres fotogràfiques el van enxampar a la porta, mig amagat, el dia de l'emotiu comiat de les capitanes Iraia Iturregi, Eli Ibarra i Irune Murua. Sense afany de protagonisme. Sense fer res de cara a la galeria. Quan va assumir la banqueta del filial, va modificar horaris d'entrenament per facilitar que jugadors i afició arribessin a temps al partit del femení, va compartir camp els dissabtes al matí sense l'ego habitual dels tècnics del masculí –"Jo ja faig amb aquest trosset, feu!", deia per repartir-se el camp d'entrenament– i va convèncer els més reticents de la directiva en determinades qüestions logístiques, per prioritzar viatges en avió o nits d'hotel en lloc de fer desplaçaments nocturns en autocar. "Un paio molt normal i molt proper, encantador sempre", recorden a Bilbao.

Amb un altre Zubizarreta a Sant Joan Despí

A Barcelona, Valverde ja s'ha trobat un Barça femení més que rodat i integrat en l'estructura del club. La setmana passada, en la fotografia que el club va voler fer conjuntament entre els seus dos primers equips de futbol, es va veure Valverde conversant obertament amb el seu homòleg Fran Sánchez. Res d'estrany, aparentment. Són companys de club, de professió, però el que és tan lògic, és encara una excepció en l'univers futbolístic. No per a Valverde, que "mai va fer distincions de masculí o femení", com aprecia Juaristi.

Curiosament, ara a Barcelona ha tornat a coincidir amb un Zubizarreta a la direcció esportiva, com fa 15 anys a Bilbao. Markel, el fill de l'Andoni, és des de l'estiu el màxim responsable de la secció femenina i figura clau en els fitxatges estel·lars d'un Barça renovat que apunta obertament a Europa. No té res a veure amb els primers passos d'aquell Athletic que el seu pare, l'Andoni, va derivar a Valverde. Qui li havia de dir a l'actual tècnic del Barça que aquell estudi de viabilitat que va posar-se a fer a cegues acabaria creuant camins avui a Lezama.