Les claus del València-Barça

BarcelonaLuis Enrique ha trobat la fórmula per fer útil el partit de tornada d'un 7-0. El tècnic del Barça, que sovint admet que cada partit reclama una motivació concreta, ha entès que la visita a Mestalla havia de ser el màxim de productiva. I no només per als suplents, per als que necessiten els minuts per reivindicar més protagonisme. Dins el tràmit, l'entrenador asturià ha aconseguit que donar utilitat col·lectiva al matx.

I ho ha fet posant en pràctica un posicionament diferent dels seus jugadors: el 3-5-2. No és nou, perquè ja el va fer servir en un partit de la fase de grups contra el París Saint-Germain l'any passat, però ha tornat a tenir un interessant sentit de revolució tàctica. Permetia, a més, encaixar en l'esquema als futbolistes disponibles amb molta naturalitat.

L'escenari havia de ser ideal per als tres centrals, Bartra, Vermaelen i Mathieu, que podien sentir-se més protegits per dins en la defensa d'un home tant d'àrea com Negredo. Per fora i com a carrilers, Adriano i sobretot Aleix Vidal podien fer-se seva la banda amb més llibertat que la que habitualment tenen quan són laterals. Amb un doble pivot, Samper i Sergi Roberto podien comandar i transitar amb més solvència, davant una intensitat del València que s'esperava més alta que al Camp Nou. L'aposta també els anava bé als únics davanters que s'havien de desgastar, Sandro i Munir, que han pogut jugar més a prop del gol que desitgen. I per a Rakitic, el titular que ha hagut de sacrificar-se en un partit prescindible, ha acabat sent un 'partit regal', un dia per recordar la seva versió de mitjapunta. La versió alliberada, la més ofensiva, la del líder del Sevilla.

I el croat s'ha fet seva la posició. Amb mobilitat a les dues bandes, amb protagonisme entre línies. Amb xuts llunyans des de la frontal. Amb autoritat.

Quan el Barça ha pogut enfonsar el seu rival enrere, ha consolidat la posició dels seus jugadors de fora, a qui ha trobat amb especial facilitat en la primera meitat. Sobretot a Adriano, més lliure.

També ha sigut interessant el joc d'esquena de Munir. El madrileny ha ajudat a aclarir la sortida de pilota i ha tornat a demostrar una de les qualitats de davanter centre (substitut de Suárez) que li han fet guanyar posicions en el duel amb Sandro, com en l'últim derbi a Cornellà.

En la sortida de pilota, s'ha vist Vermaelen, que ha hagut d'assumir la responsabilitat que habitualment recau en Busquets. El belga ha avançat la seva posició per encaixar-se en la zona del migcentre i fer que Mathieu i Bartra iniciessin l'acció com si es jugués amb dos centrals.

El gol de Negredo al primer temps, que ha vingut després de la primera de les dues faltes de comunicació en el remat de Bartra (primer ha sigut amb Vermaelen, a qui li ha pres el cop de cap, i després amb Munir, per qui no ha pogut xutar), ha tingut el Barça una hora per darrere del marcador, convivint amb la frustració de veure com se li trencava la ratxa de partits sense perdre. Fins que Kaptoum, que acabava d'entrar per Sandro, ha rematat una centrada de Cámara per deixar l'1-1 definitiu.