Les claus del Barça-Màlaga

BarcelonaEncallat. Bloquejat. Blindat pel Màlaga. L'opció fàcil serà pensar que totes les idees se les han endut Messi i Iniesta, però l'empat sense gols del Barça ha tingut més a veure amb les aturades decisives de Kameni, imperial en l'emergència, i amb la dificultat del Barça per fer fluir el joc contra un rival ultrareplegat i hàbil en la gestió del cronòmetre, que no pas en l'absència de l'argentí i el manxec. Tot i que tot hi influeix, òbviament.

"El Màlaga no necessita gaire elaboració per generar perill". Ho havia anunciat Luis Enrique en la prèvia i Juande Ramos ha sigut fidel a aquesta veritat: ha buscat la màxima sensació de seguretat, esperant l'única o les úniques accions que acostessin l'equip andalús a la victòria. Ha fet pinta de ser una estratègia pensada per contrarestar un Barça amb Messi, però ni tan sols la notícia de la baixa per indisposició de l'argentí ha fet canviar els plans prudents al tècnic visitant.

La seguretat que buscava Ramos l'ha trobat amb un plantejament rigorosament defensiu: un 5-4-1 que ha preferit esperar pacientment a camp propi. Cap pressió alta, cap desig d'inquietar la sortida de pilota blaugrana. Ordre, sacrifici i paciència era l'aposta malaguenya.

Contra això, el Barça ha intentat anar gastant, un per un, els seus cartutxos habituals. Que sempre són menys quan no hi ha Messi però que, de mica en mica, ha semblat que podrien ser suficients. Ritme de circulació prou àgil (o tan àgil com permetia la falta d'espais a partir de tres quarts de camp), canvis d'orientació per mantenir l'amplitud (massa curts, massa prudents al principi) i desmarcatges en ruptura per no perdre la profunditat. I en aquesta responsabilitat, l'aposta de Rafinha com a interior dret ha sigut destacada i s'ha sumat als moviments a l'espai que també intentaven Alcácer i Neymar (quan actuava una mica més per dins).

S'han generat ocasions de perill però la falta de punteria o les intervencions de Kameni han impedit que el Barça se n'anés al descans amb avantatge.

La part positiva per al Barça era que el Màlaga no estava inquietant, estava tan endarrerit, arraconat al seu propi camp sense pilota, que no era capaç de traçar cap contraatac perillós (per al qual s'havia alineat Ontiveros i Juankar per les bandes). Amb prou feines ha pogut espantar amb dues cavalcades solitàries de Sandro Ramírez.

A la represa, el guió s'ha mantingut, però amb algun matís blaugrana per intentar desfer l'empat a zero. Denis Suárez ha insistit en els moviments verticals que al primer temps pràcticament no estava fent. A més, ho ha pogut fer en un context cada cop més monopolitzador per als blaugranes, amb el lateral a tocar de l'extrem. Potser per això, al minut 60, Luis Enrique ha buscat el perfil més ofensiu dels seus homes de banda amb l'entrada de Jordi Alba per Digne, massa tímid en les seves pujades.

El segon moviment de Luis Enrique ha seguit retocant la zona esquerra de l'atac del Barça, per mirar d'activar Neymar. Sense Messi i sense Iniesta, havia de ser el brasiler qui desencallés un matx amb tan poc desequilibri al bàndol blaugrana. I en la següent acció, Neymar ha provocat l'expulsió de Llorente, després d'una dura i desesperada entrada de l'ex del Rayo.

Al Barça se li ha obert un nou panorama: onze contra deu.

El Màlaga no ha canviat la seva última línia defensiva ni l'aposta per despenjar un únic davanter i s'ha reconfigurat en un 5-3-1 que ha acabat aixafat en una línia de sis defenses a la frontal. Contra això, l'últim gir blaugrana ha sigut enviar Piqué a la punta d'atac, amb Paco Alcácer. I el central blaugrana, batallador dins de l'àrea, ha disposat de les millors ocasions per a l'1-0, que tampoc ha pogut arribar a les botes d'André Gomes o Mascherano, els últims d'intentar-ho.