20/02/2017

La confiança també juga

4 min
Gerard Piqué en un acte promocional de pàdel

Barcelona“Els estats d’ànim, i aquestes coses que a vegades no es perceben, hi són. Avui ha sigut un partit així”. Andrés Iniesta mirava d’explicar i, en part, d’excusar, l’actuació del Barça contra el Leganés posant-la en el context d’una ressaca dura per als blaugranes després del desastre a la Champions, i que els va deixar molt tocats moralment. Més sensibles a l’error i a l’ensopegada. Més receptius a la por. “Tots sabíem que seria un partit complicat, estrany si no es posava molt de cara. Venim d’un moment difícil per a tots, de frustració per a tots”, va afegir el capità, incapaç de centrar en un únic aspecte el bloqueig de la plantilla. “Són moltes coses, i una cosa porta a l’altra...”, va verbalitzar.

Moltes coses que, juntes i en calent, generen una situació límit com la que va estar a punt de noquejar el Barça davant del Leganés. Ahir, en un acte promocional de pàdel amb Fernando Belasteguín i Carles Puyol, era Gerard Piqué qui sacsejava tots aquests múltiples factors: “No és un tema tan tàctic, hi ha altres factors, com la confiança. Quan tot va de cara, hi ha dies que jugues fatal i acabes guanyant de rebot. Però aquesta confiança, quan veus que perds algun partit, la vas perdent. Són molts factors que fan que estiguem en aquesta situació i hem d’acceptar que som on som”.

Suport total a Luis Enrique

Aquest on és un escenari en què, en paraules de Piqué, es busquen solucions que no sempre es troben i que fan l’equip més vulnerable. “El futbol és un dels esports menys controlables, hi ha mil variants, els equips et plantegen mil coses diferents, i el nostre futbol és molt especial. Quan et va bé tot, fantàstic, però quan no et va bé, en defensa som fràgils, no és el nostre fort. Estem fent tot el possible per capgirar això, i quan dic estem, dic que ho estem intentant tots junts. Hem de tornar a sentir-nos nosaltres”. I en aquest procés de retrobar les millors sensacions futbolístiques, la clau és la unió del vestidor, i aquí Piqué va ser ben clar: “M’agradaria recordar que quan va arribar Luis Enrique veníem de la merda absoluta, no havíem guanyat cap títol i vam guanyar el triplet. Entenc que el futbol no té memòria, m’agradaria que miréssim enrere, que miréssim el que ha fet aquest entrenador, i més, amb el que ha donat al club com a jugador. Estem a mort amb ell”. Clar i català.

Sembla l’única manera de sortir de l’actual bucle de negativitat en què les passades no surten o, el que és pitjor, no es veuen per molt clares que siguin. El jugador està tan ennuvolat, tan tens per no fallar, que és incapaç d’actuar amb la naturalitat necessària. Res flueix, tot va a remolc de l’encert i si l’encert no arriba s’arrossega un neguit i un punt de pànic que fa impossible no tornar a fallar. Luis Enrique intentava descriure-ho a partir de les primeres ocasions dels madrilenys, que van recordar al Barça que era a la vora del precipici. Va recordar-li el que és el vertigen. “Han passat els minuts, han començat a fer-nos transicions i en aquests moments ens falta confiança”, va admetre.

Preferir no fallar

¿I en què es tradueix la falta de confiança sobre el terreny de joc? En tot. La derrota a París és més que un 4-0, ha posat en qüestió les bases que l’equip acceptava sense dubtes. L’ha plantat davant del mirall i s’ha vist despullat, de carn i ossos i amb defectes. Això porta el jugador a buscar només les solucions fàcils i, per tant, li resten capacitat de progressió. Samuel Umtiti, un dels nouvinguts que millor ha gestionat la pressió de jugar al Barça, va optar per una actuació més sòbria que arriscada, d’aquí l’estadística de 124 passades bones de 127. Però més de la meitat van anar als dos companys propers: 46 a Sergi Roberto, i 33, a Jérémy Mathieu. Només set cops va filtrar una passada a André Gomes, la principal víctima de la por al risc que va fer pla el joc de l’equip. El portuguès va tendir a mirar enrere, prioritzant no espifiar-la en un lloc delicat com és el del migcentre, que destacar.

“Ha sigut una setmana molt complicada per a tots. El més important era guanyar, ens dona confiança, és el que necessitem per al que ve”, deia Marc-André ter Stegen. I el que ve és una setmana neta que Iniesta veu necessària “per desconnectar una mica i tornar a carregar piles” i dues grans cites: un duel al Calderón en una Lliga en què Piqué se sent “amb opcions al 100%” i una possible remuntada a la Champions que millor veure en directe que al sofà. “Si se la perden sí que estaran fotuts a casa”. Piqué, com a cop moral.

stats