Copa del Rei
Esports Barça 15/10/2011

Miguel García: “Des del nostre estadi se sent el murmuri del Camp Nou en dies de partit”

Entrevista al president de l'Hospitalet, un dels dirigents més coneguts del futbol català, que s'enfrontarà al Barça en els setzens de la Copa d'enguany

Albert Solé
4 min
Garcia, president del club riberenc

L'Hospitalet de LlobregatMiguel García és un dels presidents més coneguts del futbol català, perquè ja fa 18 anys que presideix l’Hospitalet i perquè li agrada xerrar pels descosits. És parent llunyà de José Bono, president del Congrés -nascuts al mateix poble, el Salobre (Albacete)- i és un militant ‘lliure’ del PSC, i també ha sigut vicepresident de la Federació Catalana de Futbol. Ahir va atendre a tota la premsa que el va requerir, va ser el seu dia, i li ha tocat la grossa dos mesos abans de Nadal.

Miguel, diga’m la veritat, tu ja sabies que et tocari el Barça.

Quina preguntes més compromesa, la veritat és que sí. Intuïa moltes coses… però deixem-ho aquí.

Vaja, que creus en les boles calentes i fredes en els sortejos.

En aquesta vida s’ha de creure en tot, però estic molt content.

Ara seriosament, què significa per l’Hospi aquesta eliminatòria?

És un dia importatíssim en la història del club perquè enfrontar-nos en competició oficial al millor equip del món no toca habitualment. En més de cinquanta anys d’història de l’Hospi, aquest és el partit més important de la seva vida com a club, i hem d’estar molt orgullosos i satisfets del que hem de fet.

Tenir el Camp Nou tant a prop físicament us ha restat massa social, tot i ser la segona població més gran de Catalunya.

Potser sí, però per nosaltres és molt especial estar tant a prop. L’Hospitalet i Barcelona estan separades per només un carrer, la Riera Blanca, i quan estem entrenant i hi ha un partit important del Barça, des del nostre estadi se sent el murmuri del Camp Nou en dies de partit. Això és un cordó umbilical que ens uneix, i ara encara més.

Li fa por que Guardiola no vulgui venir a jugar a la gespa artificial de la Feixa Llarga?

El Barça és un club senyor i crec que faria falta ni parlar-ne perquè sé que no posaran inconvenients a jugar-hi. A més, li demano al Pep i a la directiva que sigui generós amb l’Hospi i faci jugar encara que sigui uns minuts alguns dels cracs. S’ho mereix la ciutat, els jugadors i l’Hospi. A més, la gespa artificial d’ara no és com la d’abans, aquesta està homologada per la FIFA d’última generació, i el Barça ja hi ha jugat altres vegades. No vull ni pensar que Guardiola se li passi pel cap no venir a l’Hospitalet. A banda, Sandro Rosell va ser jugador de l’Hospi i imagino que li farà il·lusió venir a jugar a la Feixa Llarga.

Tu et vas fer molt famós a nivell estatal per plantar-te quan el Dépor el 2001 en una eliminatòria de Copa no va voler venir a jugar a la gespa artificial de la Feixa Llarga.

A mi em va doldre molt que hi hagués un club insolidari com el Deportivo no volgués venir a jugar al nostre camp. Per això, quan la Federació va designar el Miniestadi per jugar el prtit, nosaltres no hi vam anar i ens vam quedar a la Feixa Llarga, mentre l’àrbitre i el Dépor estaven al Mini. Però per mi això ja és passat, però no se’ns oblida i ens en recordem molt d’aquell episodi perquè crec que Lendoiro no va estar fi ni caballerós aquell cop.

I contra l’Athletic Club el 2005 perquè no et vas plantar també?

No vaig voler fer el mateix perquè no em diguessin que buscava protagonisme una altra vegada, i vam anar a jugar a la Nova Creu Alta de Sabadell, i va ser un fisco perquè va ploure, ens vam eliminar…

El teu enfrontament a Ángel María Villa [president RFEF] neix arran d’aquella plantada contra el Dépor?

Jo em vaig enfrontar a Villar per això, tot i que després m’he adonat i he reflexionat que ell tampoc podia fer res en aquell moment. Allò va ser molt dur per mi, aguantar la premsa i la pressió que vaig rebre, i no vaig estar bé en enfrontar-me amb qui no tenia tota la culpa. És la LFP qui té la culpa del que va passar perquè en el seu reglament permet que els clubs es neguin a jugar en gespa artificial. Jo em vaig ofuscar perquè estava molt dolgut.

Ja has fet números del benefici que treurà l’Hospi d’aquesta eliminatòria?

El meu club no té cap deute perquè anem amb molt de compte i no malgastem, i per això ja tenim el pressupost cobert fins a final de temporada. Però clar, sempre hi ha coses a millorar. Els diners que guanyem els repartirem, primer a pagar les despeses de les tres eliminatòries anteriors que són deficitàries, després donarem una part els jugadors, que són els que s’ho han guanyat, i la resta per al futbol base, per ajudar als pares que per la crisi no poden pagar la quota dels seus fills.

Ets conscient que ets un president diferent, peculiar.

Els primer amic que tinc sóc jo, i si me’n vaig a dormir amb la consciència tranquila i content amb mi mateix, encara que m’equivoqui, el que pensi la gent no m’importa. Jo estic per sobre de les crítiques, i els que em coneixen saben que sóc una persona vehement, que m’agrada xerrar, que arrasso amb la paraula, però saben que hi ha un bon fons en tot el que faig. Jo no dic una cosa i en penso una altra, no sóc gens hipòcrita.

Perquè et vas treure el bigoti?

Me’l vaig treure fa tres anys. La meva dona em deia que em feia gran i donava una imatge molt dura amb el bigoti, que semblava pitjor persona del que sóc [riu].

Ets un membre important del PSC també. És innegable que hi ha un triangle: l’Hospi, l’Ajuntament de la ciutat (Celestino Corbacho) i Miguel García.

No, no té res a veure. Jo estic aquí perquè el club necessita d’una persona que hi pugui dedicar molt de temps i jo el tinc perquè tinc la vida resolta econòmicament, sense massa luxes. Tinc l’estima del soci i volen que segueixi més temps perquè no hi ha ningú que vulgui agafar el club. La gent vota lliurement, sense res a veure amb la política. Una altra cosa és que jo, gràcies als meus contactes, pugui trobar recursos atípics per l’Hospi, un fet imprescindible en un president d’un club modest actualment.

stats