Publicitat
Publicitat

BARÇA

El canari va tornar a jugar de titular davant l'equip el qual ho va ser per primera vegada

Pedro Rodríguez: tres anys de vertigen

Amb el gol d'ahir, Pedro suma ja 40 gols amb el primer equip (en 3 temporades) i ja és el cinquè partit consecutiu que el de Tenerife aconsegueix marcar

Ahir, al Camp Nou, Pedro Rodríguez va tornar a ser titular, contra l'equip amb el qual va debutar com a tal, i va aconseguir el seu onzè gol a la lliga (i cinquè consecutiu) i la novena assistència d'aquest campionat. És el quart màxim golejador, per darrera de Cristiano, Messi i Villa; i és el segon màxim assistent, també per darrere del millor jugador del món. Tres dades més del partit d'ahir: Pedro, amb el primer gol, aconsegueix marcar el gol número 5200 en la història del Barça i el gol número 40 del canari amb el primer equip. Després del matx d'ahir, Guardiola, però, recordava que "és un nano molt jove, hi ha coses que encara no les fa del tot bé. No és del tot precís, a vegades en l'un contra un no se'n va del contrari", però va matisar que "en general, el seu rendiment és impecable".

Va debutar en un Barça-Murcia, el 12 de gener del 2008. El Barça acabava de marcar el quart gol i el partit estava totalment sentenciat, quan un jugador anomenat Pedrito va saltar al terreny de joc, substituint el gran Samuel Eto'o. El públic, com que no sabia qui era i tenia un nom divertit, el va corejar trencant-se de riure a la vegada. En aquell partit va jugar 3 minuts i ningú, absolutament ningú, no es va imaginar el que ara està succeint amb aquest jugador. A la primera temporada de Guardiola, el tècnic se'l va emportar de pretemporada i a partir d'allí va començar a forjar-se un dels millors jugadors de l'actual Barça, el millor equip de la història. Ja es va canviar el nom, el canari va deixar de ser Pedrito per passar a ser Pedro i amb el dorsal 27 va començar a combinar partits amb el primer equip i amb el filial de Luis Enrique. Va debutar com a titular a la segona jornada de Lliga 2008-09, davant del Racing de Santander, en un partit on Guardiola va acabar sent molt discutit, després d'un resultat d'empat a 1 al Camp Nou. En aquella temporada no va ser un jugador tan important, però Guardiola confiava tant en ell que el va deixar jugar els darrers instants de la final de la Lliga de Campions, davant del Manchester United.

A l'inici de la temporada següent, la 2009-10, Pedro ja va formar part del primer equip i a la Supercopa d'Espanya ja va començar a ser decisiu, donant l'assistència a Xavi del primer gol i marcant el segon del Barça a San Mamés, amb un fort xut des de fora l'àrea, fet que ja feia preveure, aquest cop sí, que aquell jugador tenia un talent sobrenatural. Poques setmanes després, a la Supercopa d'Europa, amb el Shaktar tancat a la seva àrea i a la pròrroga, Pedro va aconseguir el gol que va donar el títol al Barcelona, i es va posar definitivament els aficionats a la butxaca. Li va costar molt ser titular, no per ell, sinó perquè Messi, Ibrahimovic i Henry tenien massa nom per treurel's de l'onze inicial, però a poc a poc es va ananr fent un forat i va treure el lloc a un Henry cansat i tocat per l'edat. Un altre fet decisiu el va protagonitzar a la final del Mundial de Clubs. Quan el Barça semblava vençut i el partit pràcticament acabat, Pedro va aconseguir el gol de l'empat al minut 90, fet que posteriorment va permetre el Barça guanyar el trofeu amb un gol de Messi a la pròrroga. També aquest gol va fer entrar Pedro Rodríguez encara més als llibres d'història futbolística, en ser el primer jugador a la història del futbol en marcar, en un any, en sis competicions diferents.

Aquest jugador, ara titular en tots els partits, aquest incansable extrem, amb qualitat, gol, dinamisme sobre el terreny de joc i el primer en pressionar a dalt; aquest futbolista que va debutar i la gent va riure d'ell pel seu nom, ara mateix és Don Pedro, un dels millors extrems del món.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT