"El millor entrenador del món va quedar eclipsat pel millor jugador del món": les opinions de la premsa esportiva

BarcelonaEls articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dijous se centren en el triomf del Barça contra el Bayern i en el retorn de Guardiola al Camp Nou.

Joan Vehils, a l''Sport'

"El millor entrenador del món va quedar eclipsat pel millor jugador del món. Al final, a Guardiola se'l veia tocat però va felicitar el Barça i segur que ho va fer de tot cor".

Josep Maria Casanovas, a l''Sport'

"El partit no va tenir una altra història que Messi. Quan el geni va encendre la llàntia prodigiosa, Neuer es va enfonsar i el Bayern va quedar tocat i enfonsat [...] Dues accions personals del millor jugador de la història van desequilibrar un xoc apassionant i intens".

Martí Perarnau, a l''Sport'

"El Barça era favorit en aquesta semifinal per dues raons: perquè el rival estava sense dents i perquè el Barça té Messi, el futbolista més formidable de tots els temps. L'Imparable. En un partit que durant 77 minuts va ser el més semblant a un joc d'estratègia i a un duel cerebral, va arribar aquest jugador universal per esquarterar totes les tàctiques".

Santi Nolla, al 'Mundo Deportivo'

"El Camp Nou no li va fer un homenatge a Guardiola i sí se'l va fer a Messi i va corejar el nom de Luis Enrique, perquè són els que vesteixen de blaugrana. La gent del Barça va donar suport al seu equip, com ha de ser, com és lògic. No es va donar l'ocasió d'aplaudir a Pep, tot i que és indubtable i lògic que l'afició estigui agraïda al tècnic per la seva etapa".

Joan Josep Pallàs, al 'Mundo Deportivo'

"Per a que Messi cometi una animalada com la que va fer anit necessita una sèrie de condicions que ara conflueixen: les cames li responen, la menta la nota neta de tensions després d'una època fosca i l'equip competitiu a més no poder com ho era el seu entrenador quan era jugador, el protegeix".

Miguel Rico, al 'Mundo Deportivo'

[Sobre l'acord amb Nike] "El que vol el Barça és assegurar-se el menor mínim possible i elevar-lo amb els bonus. I el millor bonus, per estrany que resulti, no és ser campió a Berlín. És haver estat semifinalista vuit de les últimes deu vegades. Això és el que valora Nike, permanència a l'elit".

Santi Carreras, a 'L'Esportiu'

"No hi ha un pam, ni mig, de seriositat en un esport que mou diners, molts diners, sentiments i suposadament un gran de professionalisme com cap altres esport Fa riure que les persones que manen no tinguin l'empenta ni la responsabilitat que cal per estar a l'altura i fer la feina que els toca".

Alfredo Relaño, a l''As'

"Tres a zero, el Barça està a Berlín. El retorn de Guardiola a Camp Nou, esperat amb emoció i nerviosisme, va deixar un partit singular, que va començar esvalotat, gairebé com una pròrroga, es va anar centrant i va desembocar en una segona meitat de domini del Bayern i gols del Barça".

Josep Maria Fonalleras, a 'El Periódico'

"En Messi és nostre. I ja sabem que una victòria mai no és definitiva, però aquesta ho sembla. En Pep tanca els ulls i s'asseu, capcot, a la banqueta. No celebra l'eufòria del Barça, però també sap que tot plegat és una mica seu. Com si jugués a escacs amb les blanques i les negres. No el perdrem mai, però avui Berlín ens espera".

Juan B. Martínez, a 'La Vanguardia'

"Només hi ha un Déu, i vesteix del Barça. D'entre les aigües va emergir Messi. De no se sap on va treure una fuetada primer i un toc subtil després- Només i ha un guia i respon al nom de Leo. Només hi ha un equip per a la 'gent blaugrana', i és el Barça. [...] Gràcies, Pep, però el públic segueix amb els que continuen a casa"