NBA
Esports Bàsquet 16/03/2012

Derek Fisher, el soldat perfecte, diu adéu als Lakers

El base de Little Rock, després de 12 exitoses temporades als Lakers, ha sigut traspassat en el darrer dia del mercat de traspassos als Houston Rockets

David R. Jover
3 min
Derek Fisher, president de l'Associació Nacional de Jugadors de Bàsquet.

BarcelonaPer molts ha sigut un dels jugadors més importants de la història dels Lakers de l'era moderna. La que va començar amb Shaquille O'Neal i Kobe Bryant i va seguir amb aquest darrer i Pau Gasol. Cinc anells de campió de la NBA l'avalen.

Darrere un gran equip, un equip campió, sempre hi ha un bon base. Anotador o no, més o menys bon defensor o més o menys assistent, Derek Fisher ha sabut adaptar-se al rol que se li exigia en cada moment. Peça fonamental en el triangle ofensiu de Phil Jackson, Fisher va saber conduir i alliçonar un jove Kobe Bryant que s'ha convertit en un dels millors jugadors de tots els temps. Ara, el 2012, tot i el seu declivi, Fisher seguia sent una referència per a Kobe.

12 anys com a Laker

Va ser escollit el 1996 pels Lakers, en el mateix 'draft' en què els angelins van aconseguir, a canvi de Vlado Divac, els drets d'un jove que prometia molt: Kobe Bryant. L'èxit d'un ha anat acompanyat pel de l'altre. Tots dos han guanyat cinc anells i en tots ells Fisher ha tingut un pes important.

Els tres anells aconseguits del 2000 al 2002, amb O'Neal com a jugador de referència, no s'entenen sense Bryant i sense ell, que va comprendre què necessitava l'equip i va saber adaptar les seves característiques al benefici col·lectiu. Va ser el líder del vestidor i el mediador de la batalla d'egos entre Shaq i Kobe.

Quatre dècimes per recordar

A les semifinals de conferència de la temporada 2003/04 els Lakers i els Spurs disputaven el cinquè partit de la sèrie a San Antonio. L'eliminatòria, empatada a dos triomfs, feia d'aquell partit un matx clau. Amb 73-72 a favor dels Spurs després d'una cistella de Tim Duncan, Fisher va aconseguir anotar un llançament èpic a falta de quatre dècimes per acabar i va donar el triomf als Lakers, que en el sisè partit van derrotar els Spurs. Això sí, van perdre la final de la NBA contra els Detroit Pistons i l'equip es va trencar amb la marxa de Shaquille O'Neal.

Després d'aquell 2004, i ja amb tres anells a la butxaca (2000, 2001 i 2002), Fisher va decidir acceptar l'oferta dels Golden State Warriors, que li van oferir un contracte millor que els Lakers, i va marxar a Oakland dues temporades. Després, la temporada 2006-07, la va jugar a Utah després que els Warriors, l'estiu anterior, decidissin traspassar-lo als Jazz.

Retorn gloriós

Va tornar el 2007 a l'equip de la seva vida. Amb una altra missió. La de dur de nou els Lakers al lloc més alt. De la mà de Phil Jackson els Lakers van tornar a ser competitius i encara més després de l'arribada de Pau Gasol el febrer del 2008. Tot i que van perdre la final contra els Celtics aquella temporada, els de Los Angeles van aconseguir el títol les dues temporades següents amb Fisher de base titular.

Tot i l'edat, la seva maduresa i incidència en el joc van fer de Fisher una peça clau en l'engranatge ofensiu de Phil Jackson, l'entrenador més llorejat de la NBA, amb 11 anells.

Adéu imprevist

Aquest dijous, els 12 anys com a jugador dels Lakers han volat cap a Houston, ja que l'equip no compta amb Fisher. Als seus 37 anys, el de Little Rock (Arkansas) creia que podria acabar la seva trajectòria esportiva a l'equip de la seva vida. Però a la NBA mai se sap on pots acabar.

El soldat més excepcional i el peó més treballador dels darrers anys ha dit adéu als Lakers, però la seva fam i la seva facilitat per comprendre el joc faran d'ell, de ben segur, un bon entrenador. Les seves suspensions màgiques i mortals quedaran gravades per sempre.

stats