"No sóc una mare, sóc una companya": Eli Isern continua jugant a bàsquet als 49 anys

BarcelonaEl 30 de juliol, Eli Isern complirà 50 anys, però tot i que diumenge passat va rebre un emotiu homenatge del seu club, el CB Samà, encara no té previst retirar-se. "Sóc molt competitiva. Si el cos m'ho permet i em respon, jugaré una temporada més", diu la jugadora en una entrevista a Canal Blau.

Nascuda l'any 1966, la vilanovina fa 32 temporades que competeix en categoria sènior en diferents clubs. "Vaig començar quan tenia 13 anys. Si veiés que no puc seguir el ritme de les meves companyes, em frustraria. La clau és no haver-ho deixat mai. Si ho deixes, després costa molt", explica Eli Isern, que comparteix vestidor amb jugadores de l'edat d'una de les seves filles. "No sóc una mare, sóc una companya", aclareix.

El seu cas és un exemple de com estimar-se el bàsquet. "Simbolitza els valors de l'esport", reconeix Òscar Andreu, el seu entrenador. "Jo només intento ajudar, faig el que puc. Jo porto molts anys, però l'entrenador és el que mana i a la pista es fa el que ell diu", adverteix Eli Isern.

El CB Samà va perdre contra el CEJ L'Hospitalet i no va poder mantenir la categoria, però Eli Isern ja té clar quin és el repte per a la temporada que ve. "Tinc més ganes que mai d'entrenar-me, el meu objectiu és tornar a ascendir a Copa Catalunya. Crec que hem tingut mala sort", opina.

Durant les tres últimes dècades, Eli Isern no s'ha perdut cap temporada completa, tot i que durant uns mesos va deixar de competir per ser mare. "Vaig deixar de jugar al febrer, vaig tenir les criatures al maig i al desembre ja estava jugant", diu.

Diumenge va rebre un emotiu homenatge que la va fer plorar. Xavi Lázaro, president del CB Samà; Joan Guiu, vicepresident de la Federació Catalana (FCBQ); i Blanca Albà, regidora d'Esports de Vilanova i la Geltrú, van elogiar la seva trajectòria. "Vaig passar molts nervis, però no m'ho esperava. No en sabia res i és estrany perquè hi havia molta gent implicada", assegura.