Publicitat
Publicitat

BÀSQUET - NBA

De no tenir esperança a lluitar per l’anell

Cap jugador dels Warriors desitja el títol amb tanta energia com Kevin Durant

“Tot el que et passa a la vida és una lliçó per aprendre”. Setembre del 2013. Hotel Vela. Barcelona. Kevin Durant passa la tarda acompanyat d’uns sorollosos amics mentre compleix amb alguns compromisos comercials de Nike. Un d’ells és una entrevista amb l’ARA. Comença la conversa amb certa desgana, però a poc a poc s’hi va deixant anar. “L’únic que puc fer és treballar tan durament com pugui per intentar ser millor, més fort. Hi ha coses que s’escapen del nostre control i, per tant, és absurd fer pronòstics”. Ni en la més agosarada de les seves prediccions s’hauria imaginat que gairebé quatre anys després seria el gran protagonista de les finals de la NBA. I encara menys que les seves desequilibrants actuacions arribarien amb la samarreta dels Golden State Warriors. “El que separa l’èxit del fracàs són els detalls”.

Durant és la gran novetat dels Warriors per refer-se de la derrota de l’any passat contra els Cleveland Cavaliers i recuperar l’anell de campions. L’equip ha fet un salt definitiu en una posició d’aler que abans estava ocupada per Harrison Barnes. El jugador de Maryland ha anotat més punts en dos partits de les finals (66) que el d’Iowa en set (65). La millora és devastadora per als Cavs, que no troben la manera de limitar el seu impacte en el joc.

Tots els jugadors dels Warriors volen guanyar, però cap ho desitja amb tanta energia com Durant, un tipus que es va aferrar al bàsquet per sortir de la marginalitat a la qual estava predestinat i tenir una mica d’esperança. “Durant va néixer a Suitland, una àrea al sud de Washington que durant la dècada dels 80 va patir un deteriorament i una propagació del crim que va fer que en algunes zones s’aixequessin reixes amb filferro espinós perquè els treballadors no patissin per la seva seguretat. Al barri del costat, al nord de la confluència dels carrers Suitland i Silver Hill, fluïa la part dolenta del Somni Americà: la pobresa, els robatoris, les drogues i els assassinats. En els anys 90 la seva població, gairebé 100% afroamericana i malvivint en llars monoparentals, somiava en el bàsquet com un camí a través del qual els seus fills podrien escapar-se cap a un futur millor”, analitza Raúl Barrigón, especialista de HoopsHype.

Aquest va ser el cas de Durant. “Quan era petit no pensava que podria acabar sortint de Maryland. Hi havia dies que no sabia si tindríem res per sopar a taula. El pitjor de tot era l’esperança: no la veies enlloc”, recorda l’aler dels Warriors, que va començar a tenir contacte amb el bàsquet a Seat Pleasant, una localitat menys conflictiva que Suitland. El paper de Wanda, la seva mare, va ser clau. “Sempre ha estat al meu costat. Primer es va assegurar que no sortís del bon camí i després que toqués de peus a terra”, diu l’aler, que fa tres anys li va dedicar el guardó de millor jugador. “Tu ets la veritable MVP”, va dir Durant, que durant el locaut del 2011 va pensar-se la possibilitat de jugar al Barça.

Al nivell dels millors de la història

Una monstruosa actuació de LeBron James no va evitar la segona victòria dels Warriors (132-113), que dominen les finals de la NBA per 2-0. La nit de diumenge a dilluns es van exhibir a l’Oracle Arena, on van sumar el 14è triomf consecutiu d’uns play-off en què encara no coneixen la derrota. Per primera vegada des del 1970, quan Kareem Abdul-Jabbar i Walt Frazier ho van aconseguir, dos rivals, Stephen Curry i LeBron James, van sumar un triple doble en un partit de play-off, però el gran protagonista de la nit va tornar a ser Durant, que va aportar 33 punts i 13 rebots. L’aler necessita l’anell de campió per mirar cara a cara els grans jugadors de la història i té clar que ha arribat el seu moment.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT