El Llull que juga a Barberà del Vallès

BarcelonaEl Reial Madrid i el Barça Lassa s’enfronten aquest diumenge (18 hores, #0) al WiZink Center. El germà de Sergi Llull no veurà el clàssic en directe. L’Ivan té 24 anys, és fisioterapeuta i juga al Barberà Team Values, que a la mateixa hora ha d’enfrontar-se al Cerdanyola en un partit de la Lliga EBA. La setmana passada va anotar 24 punts, però no és habitual. “L’altre dia va ser festa grossa”, reconeix el jove menorquí, que fa set anys que està instal·lat a Catalunya. “Quan tenia 17 anys, vaig prendre la decisió d’oblidar-me intentar arribar al bàsquet professional i de centrar-me en els estudis, disfrutant del bàsquet d’una altra manera. No puc perdre de vista que també necessito desenvolupar-me com a persona i tenir una consistència. M’agrada el bàsquet i no ho puc deixar, però no veig viable intentar jugar en una altra categoria superior. El risc és massa gran. El tema està molt fotut perquè no és rendible marxar a jugar fora i compatibilitzar-ho”.

Com l’estrella del Madrid, l’Ivan també juga de base. “M’agrada tirar de tres i donar-ho tot a la pista. Crec que jugo amb molta energia. Com li ha passat al meu germà, amb el temps he après a controlar millor el ritme del partit. No soc un anotador, però m’agrada fer millors els meus companys. Això sí, no m’agrada perdre”, analitza a l’ARA.

“La relació amb el Sergi és a distància, però ens anem explicant coses cada dia a través del telèfon. Analitzem els partits. «Quina cistella has anotat» o «Quina mandarina has llançat», li dic”. El germà, però, no té la fórmula secreta dels seus inversemblants tirs. “El secret de les mandarines és tirar-ne moltes durant els entrenaments per agafar tacte. El seu moment de confiança és molt bo perquè és conscient de tot el camí que ha recorregut i quins són els secrets per guanyar partits. Ha après molt de les derrotes que ha tingut en el passat, com les finals de Copa i de l’Eurolliga”, diu.

La família també es fa creus de l’evolució de Llull. “La progressió del Sergi ens ha sorprès a tots. Mai et pots esperar que arribarà a aquest nivell. Sempre ha treballat molt i s’ha entrenat més que ningú per triomfar en el món del bàsquet, però no ens esperàvem que arribés quan tenia 15 anys, ni que anés a la selecció espanyola quan Berni Rodríguez es va lesionar ni que cresqués tant que els periodistes el poguéssiu considerar el millor jugador d’Europa”, reconeix l’Ivan, que elogia la capacitat de millora del seu germà. “El Sergi ha millorat moltes coses en els últims deu anys, des del tir de tres punts fins a la lectura del ritme del partit. No ha deixat d’evolucionar, també en l’apartat físic o en la confiança”.

Quan eren petits els Llull fabricaven cistelles amb paper i cinta americana. “Ens creàvem cistelles i les enganxàvem als armaris de casa. A la nostra mare no li agradava gaire perquè després s’havia de netejar”, apunta. No van ser nens problemàtics.

Sergi Llull porta anys rebutjant l’oferta dels Houston Rockets per jugar a la NBA. “La decisió la va prendre, i havia de valorar on era més feliç. La NBA era molt llaminera i molt temptadora a nivell econòmic, però potser a nivell de bàsquet no és tan atractiva. L’opció de seguir al Madrid, on tothom l’estima molt i on s’estan fent bé les coses per poder marcar una època de triomfs, era molt bona. La decisió era complicada, però ell va decidir que seria més feliç a Madrid. Mai saps què passarà en el futur, però el Madrid ha fet un gran esforç perquè es pogués quedar”, conclou.