06/12/2016

Sergi Vidal: “La realitat econòmica és la que és i hem de tornar a l’essència”

3 min
Sergi Vidal: “La realitat econòmica és la que és i hem de tornar a l’essència”

BadalonaSergi Vidal (Badalona, 1981) té 35 anys i més coses a dir que mai. El jugador del Divina Seguros Joventut s’ha convertit en un dels pals de paller d’un vestidor atípic que intenta combinar l’experiència dels veterans que coneixen la idiosincràsia del club amb la vitalitat dels joves que empenyen des de darrere.

Quins ànims hi ha a la plantilla?

L’equip es va treure pes de la motxilla quan van arribar els primers triomfs. Guanyar sempre ajuda i anem agafant més maduresa, ens anem coneixent tots més. La diferència entre guanyar i perdre és molt petita en la majoria de partits. Sabem que guanyar és complicat i exigeix fer moltes coses bé. Hem d’estar els 40 minuts concentrats. El nostre nivell no és el dels equips grans, que tenen plantilles molt completes.

Han canviat moltes coses de l’etapa de Salva Maldonado a la de Diego Ocampo?

Sí, són entrenadors diferents i, per tant, l’equip s’ha d’adaptar a les noves demandes i a la nova manera de jugar. Es mantenen algunes coses, que són les que volen tots els entrenadors, com rebotejar bé, córrer, anotar de tres o defensar. Cada tècnic que he tingut ha sigut diferent.

El seu joc passa per una maduresa molt interessant.

Em trobo bé. Al llarg de totes les temporades he anat aprenent coses i he agafat una experiència que ara em permet aportar coses diferents al joc. És una evolució normal. He tingut la gran sort de tenir grans companys i entrenadors, dels quals he après moltes coses. He après coses bones, però també coses dolentes. Aquest paper, en un club com la Penya, que té molts jugadors joves, és important. M’agrada. Quan veig algunes actituds, m’hi veig reflectit i puc ajudar a corregir de seguida possibles errades. Es tracta de contribuir a fer que els joves madurin i evolucionin abans del que ho farien pel seu propi peu.

La seva missió és jugar bé, però la seva veu és més escoltada que mai al vestidor. Quin és el missatge que intenta transmetre?

Pots explicar moltes coses, i ho fem, però quan arriba un estranger el primer que fem no és explicar la història de la Penya. A poc a poc es van adonant d’on són pel que es viu aquí. Entres al Palau Olímpic i cada dia veus nens entrenant-se o fent tècnica individual. Badalona respira bàsquet. Nosaltres intentem fer que l’adaptació dels nous jugadors sigui el més ràpida possible. Més que amb paraules, intentem transmetre l’estil a la pista.

Ha canviat molt la Penya des que vostè va marxar?

Sí, esclar. Quan vaig marxar, hi va haver una davallada del que la Penya havia sigut durant molts anys. Era un club que optava als títols. Després de guanyar la Copa d’Europa del 94, la gent tenia unes expectatives que no es van complir. Fa uns anys l’equip va fer unes bones temporades i la situació va tornar a repuntar. Ara la realitat econòmica és la que és i hem de tornar a l’essència. Si la Penya s’ha caracteritzat per ser un equip de planter, ara és així més que mai. El club se sustenta combinant jugadors amb experiència amb joves que han de començar a fer el seu camí.

Físicament se’l veu bé i encara li queden anys de bon bàsquet, però com veu el tram final de la seva carrera?

No sé els anys que jugaré, perquè al final és una decisió que depèn de moltes coses, però sóc conscient que no queda gaire i que el dia que acabi no vull arrossegar-me. M’agradaria acabar bé. Tinc clar que aquest dia tard o d’hora arribarà i ja estic començant projectes per saber que el dia que s’apaguin els llums hi ha una altra vida. És un dels grans problemes dels esportistes, que tota la vida fem el mateix i, de cop, estrenes una vida diferent per a la qual ningú t’ha preparat. Crec que per facilitar la transició és bo començar a avançar projectes. Més que com un punt i a part, m’ho imagino com un punt i seguit. Si no, l’impacte pot ser depressiu.

Té clar què farà?

Clar, clar, no, però vull fer alguna cosa relacionada amb el bàsquet. Fa set anys que faig un campus amb l’Albert [Miralles] i això m’ha ajudat a adornar-me que m’encanta treballar amb els nens. Poder transmetre el meu bagatge professional m’agrada i, per tant, tampoc descarto ser entrenador. Fer-ho a nivell professional em genera dubtes, perquè l’exigència és molt gran i has d’estar molt preparat. Representant? He viscut moltes situacions i potser seria interessant oferir el que a mi m’hauria agradat com a jugador. Els esportistes necessiten un cop de mà. No tot es redueix a signar un contracte. Treballar per a algun club també seria interessant.

stats