23/11/2016

Els bioritmes de Messi, els bioritmes de Neymar

2 min
Leo Messi i Neymar, durant el partit al Celtic Park

BarcelonaAlgú li hauria d’explicar a Neymar de què va això. El joc. Aquell concepte tan utilitzat, però alhora tan incomprès. Quedi clar, d’entrada, que és un dels millors jugadors del món. Decisiu. Estètic. Valent. Elèctric. Virtuós. Un amor de joventut. Efervescent. El successor de Leo Messi. Un encert de Sandro Rosell a l’hora de fitxar-lo el 2013 -no diré de Josep Maria Bartomeu, no fos cas que la fiscalia també demanés presó per a ell-. Però es nota que el brasiler -i ho dic un dia que l’equip guanya i ell fa un bon partit- parla un llenguatge diferent d’aquell a què estem acostumats. Qüestió d’estil, d’intel·ligència tàctica, de comprendre el joc, de saber-se una peça més d’un engranatge coral molt específic.

És el problema de ser contemporani de Messi. Les comparacions són inevitables i massa cruels. L’argentí, criat a La Masia, és qui millor entén el que necessita el col·lectiu en cada moment. Sap decidir. Ser un migcampista més. Pausar o accelerar, no per les revolucions del mateix organisme, sinó per les necessitats del grup. Dibuixar el triangle per crear superioritats. Donar sortida al company. Això és Messi. Això no és Neymar, un futbolista indomable, amb eslàloms tan imparables com excessius, que recorda el Messi més rebel i impulsiu dels inicis. El brasiler necessita trepitjar la pilota, acariciar-la, encara que condicioni el joc associatiu. Que en lloc de passar la pilota, te la porta fins als peus. És el que va aprendre al Brasil. És el que seria també Messi avui si hagués arribat al Camp Nou amb vint-i-un anys, i no amb els tretze que li van permetre amarar-se del que és La Masia.

I el joc, al Barça, també inclou el respecte al rival que ahir no va demostrar Neymar, obstinat a veure la groga. És cert que el brasiler rep moltíssim i gairebé mai s’hi torna, però en això també hauria de tenir Messi de referent: l’argentí només parla amb la pilota. A Neymar li queda molt per aprendre, encara li queden molts anys. De caràcter per ser el millor no n’hi falta.

stats