Publicitat
Publicitat

Opinió

La caiguda de l'imperi blanc

Amb la lliga finiquitada, comença el més apassionant de tot: la caiguda de l'imperi blanc. L'esclat d'una guerra civil fratricida és imminent i jo de vostès no me'n perdria cap detall. L'As i el Marca acaben de bifurcar-se: el primer carrega contra Mourinho, el segon el defensa. Els uns han descobert per fi que el portuguès porta el Madrid a la ruïna, els altres no tenen més remei que aferrar-s'hi i opten per atacar els jugadors. Amb l'opinió pública dividida, als passadissos ja només queda esperar el desenllaç del diabòlic triangle Florentino-Valdano-Mourinho, amb pinta d'acabar en una traïció a l'estil dels idus de març. Qui clavarà la primera ganivetada? Qui dirà: tu també, Brutus? En aquesta guerra romana, res és el que sembla. Que ningú pensi, per exemple, que Adebayor és un fitxatge. No. El togolès és tan sols la tàctica de Florentino per desarmar Mourinho. El missatge pervers i sibil·lí és el següent: et dono el davanter centre que em demanaves per deixar-te sense arguments quan perdis. Mourinho, menys intel·ligent del que sembla, cau a la trampa de quatre potes: ahir es presentava a la roda de premsa com un derrotat, sense arguments, amb les bosses als ulls d'exguanyador. Estem davant dels primers símptomes d'una gangrena irreversible. El que vindrà després és encara més divertit i la seqüència fa temps que està escrita: el Madrid perd la Lliga, al final d'any prescindeixen de Mourinho, Florentino queda per fi al descobert, i el madridisme es troba sense pla B, sense projecte ni futur. Aflora per fi el gran tabú: Florentino s'ha estavellat per segona vegada i cal canviar-lo. Com que ningú sap qui ha de ser el substitut, comença una interminable travessa del desert.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT