04/12/2016

Al campió se li acumulen els deures

2 min
Al campió se li  acumulen els deures

BarcelonaUn equip campió segurament no pot permetre’s que el seu davanter centre quedi aïllat del joc, que intenti només nou passades en 45 minuts, que la majoria les reparteixi lluny de l’àrea i des dels carrils exteriors i, molt menys, que d’aquestes nou passades en falli set.

És possible que un equip campió tampoc pugui permetre’s que les seves combinacions més sòlides impliquin sempre més defenses que migcampistes o davanters, o que el seu porter toqui tantes pilotes com el seu home gol principal. I, probablement, tampoc és ideal per revalidar el títol que finalitzis l’acció en onze ocasions i només dos remats vagin entre els tres pals.

“Si mirem els números, estem lluny del que es necessita per ser campió”, deia ahir Luis Enrique després de l’empat contra el Reial Madrid. El tècnic mirava de relativitzar l’impacte dels tres punts que no es van poder retallar amb l’etern rival i, de retruc, intentava suavitzar la crítica que afectarà la falta de precisió de Luis Suárez, la timidesa que encara condiciona el joc de la parella André Gomes i Rakitic al mig del camp, o la poca punteria de Neymar en els moments clau del partit.

barça madrid rakitic ronaldo

“Estem a la jornada 14 i queda moltíssim” i “Hem de millorar” eren els altres missatges que enviava l’entrenador blaugrana per mirar d’aixecar la moral barcelonista, i ho deia mentre s’afegia deures urgents a l’agenda. El discurs des de dins el vestidor tampoc era gaire diferent, una barreja entre la crida a l’optimisme i la paciència perquè l’equip acabarà lluint la seva qualitat, i una necessària autocrítica per valorar el moment actual. Gerard Piqué va ser el més contundent en zona mixta: “Hem jugat a ratxes”, i reclamava més capacitat per “allargar” els bons minuts de joc, quan l’equip els troba.

Perquè els troba, encara que no sigui capaç de fer-los valer amb la contundència d’altres èpoques. En part, li passa perquè els nouvinguts encara s’expressen amb respecte, amb un excés de prudència que no els ha alliberat del tot i no els permet deixar-se anar més enllà del que cada dia determina la pissarra.

L’equip juga condicionat

I a la pissarra dels tècnics -que són els primers a revisar amb mirada crítica la seva actuació- se’ls estan acumulant les coses a millorar. La correcció no està encara consolidada quan la realitat reclama una nova actualització del rendiment. I no hi ha temps per pair-ho tot, com ja va passar-li a l’equip en la primera temporada de Luis Enrique. Ahir, acceptant els paral·lelismes de llavors, el Barça va gestionar el clàssic amb el cap als errors dels últims dies i això el va acabar penalitzant, tot i que va fer coses bé. Va buscar una sortida de pilota més segura que a Anoeta, per estalviar-se la passada llarga que afavorís el potencial aeri de Varane i Ramos. També va augmentar la influència dels migcampistes respecte a dies anteriors, i André Gomes i Rakitic van guanyar pes en zones de construcció. I va evitar que el Madrid contraataqués, amb una dosi de control elevada.

Si els deures fets superen els deures pendents ja és una altra història.

stats