Una campiona forjada de llegenda

BarcelonaEl sisè Wimbledon de Serena Williams, el 21è Grand Slam en 25 finals i el segon cop que en guanya quatre de seguits no són mèrits que evitin la tensió. La petita de les Williams va dominar la fase decisiva del partit, quan es decidia el primer set i s’encarrilava el segon, però no ho va tenir fàcil (6-4 i 6-4). Amb quatre dobles faltes en el llarg i ajustat primer joc, Serena Williams va aplanar el camí dels nervis comprensibles de Garbiñe Muguruza, que deslliurada de pressions i a base de bons serveis i determinació comandava la seva primera final de Grand Slam per 4-2.

Amb 21 anys, la posada en escena de la barcelonina va ser com posar un mirall davant de Williams, que va topar amb una rival de trets similars, una jugadora en ascensió que infon respecte per com és capaç de jugar, com en la victòria que va firmar l’any passat a Roland Garros precisament contra Serena Williams. Un inapel·lable doble 6-2 que ja evidenciava el potencial de Muguruza, elevat sobre l’herba per la facilitat de moure’s i connectar cops guanyadors.

“Ha sigut un tema de confiança, tothom em deia que aquí podia jugar bé”, deia ella, ambiciosa com s’ha de ser en ocasions tan exclusives, evocant la gesta de Conchita Martínez un llunyà 1994. “¿T’ha passat pel cap guanyar a Wimbledon?”, li van preguntar. “M’hi ha de passar, si no no seria aquí”, sentenciava. I després d’encaixar nou jocs dels últims deu va ressorgir quan la nord-americana tenia, amb 5-1, la possibilitat de tancar el torneig. A quatre punts de quedar-se a només un dels 22 Grand de Steffi Graf i convertir-se en la campiona més gran, superant Navratilova, que també a Wimbledon el 1990 va alçar el trofeu amb 33 anys i 263 dies. Però Williams, 26 dies més gran, va haver d’esperar.

Intent de remuntada

Muguruza, mostrant una notable fortalesa mental, va lluitar per estar a l’altura d’una cita d’enormes magnituds. A la central de l’All England Club i contra la indiscutible número u del món, va contenir vigorosament les ganes de plorar (al descans amb 4-1 per sota) i es va sobreposar a un altre break en contra, resistint l’allau de tenis de Williams, que va entregar dos cops el servei i va veure com la rival, salvant punts de partit, tenia una oportunitat impensable minuts abans: igualar el set (a 5).

Aleshores van emergir la sort (un punt decantat per la cinta de la xarxa) i sobretot els errors de Garbi, tenallada altre cop pels nervis després d’alliberar-se perquè ja no tenia res a perdre. Però no va poder amb una Serena de llegenda que no treu cap mèrit a Muguruza, ja top ten i amb premi inesperat entre llàgrimes: l’ovació d’un minut de tot el públic dret per la seva actuació. Una emoció digna d’una formidable finalista que la mateixa campiona va elogiar: “Segurament algun dia tu també aconseguiràs guanyar aquí”. Era la primera final de Muguruza, però la sensació és que no serà l’última.