El club de la lluita al Santiago Bernabéu
Florentino Pérez viu un enfrontament amb alguns radicals del Madrid després d’anys de tolerància
BarcelonaLa mocadorada i els crits de dimissió al final de l’últim Madrid-Barça van ser instigats, segons Florentino Pérez, pels Ultras Sur, la facció més radical de l’afició merengue. Així de clar i contundent es va mostrar el màxim dirigent blanc durant la roda de premsa que va oferir per confirmar en el seu càrrec Rafa Benítez.
Si això fos cert, l’actual crisi social que pateix el club blanc tindria com a rerefons l’enfrontament obert que mantenen l’empresari d’ACS i els ultres del Reial Madrid.
Tot va començar el 9 de novembre del 2013, quan arran del relleu al capdavant del grup radical es va originar una pugna per assumir-ne el control que aquell dia va culminar amb una baralla. Les agressions i els incidents provocats per les dues faccions van comportar que el club prohibís l’accés als seus membres. Després d’un efímer retorn, el Madrid va expulsar definitivament els ultres i va impedir l’exhibició de qualsevol emblema del grup al Santiago Bernabéu. Un seguit de mesures que van precipitar la guerra que mantenen els Ultras Sur i Florentino Pérez, accentuada des que els seguidors van fer pintades ofensives a la tomba de la dona del president, morta el maig del 2012.
El conflicte s’havia agreujat quan el club va endegar una grada d’animació sense comptar amb els radicals més bel·ligerants. Mitjançant la creació d’un focus d’animació alternatiu al tercer i quart amfiteatres, el Reial Madrid pretenia minvar l’ascendent dels ultres entre l’afició. El projecte, anomenat Grada Fans RMCF, va integrar una vintena de penyes, entre les quals destacaven La Clásica (responsable de penjar la pancarta “Mou, tu dedo nos señala el camino ”), Primavera Blanca, Orgullo Vikingo (habituals del Bernabéu des del 1992) i Veteranos RMCF, un col·lectiu format per mig centenar de bregats exmembres dels Ultras Sur, com José Luis Ochaíta, un dels seus antics caps, que es van desvincular de les pràctiques violentes. La vella guàrdia, doncs, es va alinear amb el president, desafiant així la generació més jove i violenta dels Ultras Sur, formada pels casuals de Madrid City Firm i el grup Outlaw, associat als Hammerskins España (HSE).
Un calvari a l’estadi
La concreció del projecte va enutjar els radicals, que van iniciar una campanya d’amenaces contra la nova graderia i els seus antics companys. Un espai, segons ells, finançat i controlat pel president, que té un codi de conducta que explicita l’exclusió de “qualsevol tipus d’expressió que promogui la violència contra els equips o aficions contràries, siguin racistes, xenòfobes o excloents o promoguin l’odi entre aficions i pobles d’Espanya o del món”. A partir de llavors cada partit que es va jugar al Bernabéu va ser un calvari per als assidus a la Grada Fans. Els insults dels radicals que tenien vetat l’accés van ser constants. Fins i tot la policia va haver d’intervenir per protegir els aficionats que hi volien accedir. Mentrestant, els Ultras Sur es desplacen per seguir els partits del Castella i continuen la seva campanya contra Florentino Pérez, tot contraposant-lo a la figura i el llegat de Bernabéu (“ El legado de Don Santiago, convertido en un supermercado ”).
L’actual missatge de tolerància zero amb els Ultras Sur, però, contrasta amb l’actitud del màxim dirigent durant els seus primers anys de mandat (2000-06 i 2010-13). En aquella etapa al capdavant de l’entitat, el president mostra permissivitat amb els radicals que ara persegueix. No debades la UEFA va arribar a multar en diverses ocasions el club pel comportament violent, xenòfob i antiesportiu dels seus aficionats i per l’exhibició de simbologia neonazi. Els Ultras Sur, fins i tot, van tenir cert tracte preferencial, ja que disposaven d’un despatx a l’estadi i de diverses prebendes. Florentino Pérez va ser, de fet, qui els va retornar al gol sud després de ser-ne expulsats i confinats al tercer amfiteatre arran dels incidents que van protagonitzar el 1998 quan van fer caure una porteria en la prèvia d’una semifinal de Champions contra el Borussia Dortmund.
Mentre els càntics es dirigien contra rivals, periodistes o jugadors, com Casillas, Florentino no va moure un dit. Ara, però, que vénen maldades i li toca el rebre, es mostra implacable. El Reial Madrid té diversos problemes i molts conflueixen en l’ombra allargada del seu president.
Benítez es juga part del crèdit al camp de l’Eibar sense defenses
El Madrid de Benítez visita el camp de l’Eibar (16.00 h / Canal+ Partidazo) després del triomf patit contra el Xakhtar a la Champions. Rafa Benítez va deixar clar que Benzema jugarà malgrat els seus problemes amb la justícia francesa: “Es va entrenar bé, està tranquil, treballant bé”. El tècnic va insinuar que Bale i Cristiano es mouen pel terreny de joc com els sembla, i no pas seguint instruccions, quan va dir: “Jo no he demanat a Bale que jugui per la banda esquerra”. El madrileny va defensar James Rodríguez i també la seva gestió: “Vam estar 14 partits invictes i em semblava que aquest era el camí. Ara hem de reajustar coses i cal veure si en som capaços, però jo em quedo amb la reacció de l’altre dia a Ucraïna”. Rafa Benítez tindrà problemes per organitzar la defensa en el partit davant de l’Eibar, ja que té les baixes de Sergio Ramos, Marcelo i Varane per lesió. Tampoc hi serà Isco, sancionat amb dos partits per la puntada a Neymar en el clàssic de dissabte passat. L’Eibar, per la seva banda, viu el millor moment de la seva història, ja que ocupa les primeres posicions de la classificació, malgrat el seu pressupost modest.
