Publicitat
Publicitat

VICTÒRIA DECISIVA

Recital del Barça al Madrigal i ensopegada del Madrid el dia menys esperat: a 8 punts

I conte contat, la Lliga s'ha acabat

Entre el gol de Piqué i el coratge de Preciado i els seus homes, la Lliga ha quedat sentenciada. I no ho va dir Guardiola, ho va dir Mourinho, que ja ha tirat la tovallola en la competició de la regularitat.

Ho va dir Mourinho dues hores abans que comencés el partit al Madrigal: "Si el Barça es posa a vuit punts, guanyar la Lliga serà impossible". Doncs els jugadors del Barça li van fer cas. Ahir no es van notar les baixes de Xavi, Pedro, Abidal o Messi -a la primera part-; ahir el Barça va tornar a ser la màquina de futbol que sabia que clavava l'estocada definitiva a la Lliga si sortia del Madrigal amb els tres punts al sarró. A la primera part li va costar crear joc, però el partit va anar madurant fins que Piqué va rematar una pilota amb tot el cor des de l'àrea petita. Un gol que val una Lliga, la tercera de l'era Guardiola. Els vuit punts a falta de set partits per disputar són molts, massa, i ara només caldrà esperar que les matemàtiques permetin destapar el cava.

El partit va començar amb tota una declaració d'intencions del Barça. Els blaugranes van treure de centre i van mantenir la pilota en un rondo immens durant un minut i 40 segons sense que el Vila-real ni l'ensumés. I és que tot i que el Vila-real és un altre dels equips de la Lliga espanyola -no n'hi ha gaires- que se senten més còmodes amb la possessió, el Barça va ser superior en aquest aspecte que tant domina (70%), però va ser l'únic. El Barça va imposar el seu joc, amb Thiago fent de Xavi de manera fantàstica, però a la baixa del vallesà s'hi sumava la d'altres jugadors de sempre -Pedro, lesionat, i Messi a la banqueta al principi-, i l'equip ho va notar a l'hora de transformar el domini en ocasions de gol. En tota la primera part, els de Guardiola no van fer ni un sol xut a la porteria de Diego López -bé, un de llunyà i innocent d'Adriano al cos del porter (38')-, cosa molt significativa en un equip aquest. I a més, Valdés no va haver de fer 'la' intervenció de cada partit, sinó que a la primera part ja va haver d'intervenir dues vegades per evitar dos gols cantats. Van ser dues ocasions que van néixer gràcies a una societat groga perillosíssima, Cazorla-Rossi; en la primera Valdés va prendre la pilota dels peus al davanter quan l'encarava sol dins de l'àrea (5'), i en la segona es va estirar com un gat per desviar a còrner un xut creuat del davanter italià (11'). Una vegada més el porter de Gavà va demostrar la seva categoria i com és d'important en aquest equip. Els primers 45' van acabar amb taules, amb diferents sensacions: que s'havia vist una gran primera part tot i les poques ocasions i el 0-0 al marcador, que Iniesta estava desubicat a l'extrem dret, que Villa no està fi -malgrat els dos gols amb la roja- , però també que Guardiola tenia encara dues bales a la recambra -Messi i Bojan- per desembussar l'atac.

Tot just començar la segona part ja es va veure el primer canvi tàctic. Iniesta va baixar més al mig del camp per ajudar en la construcció -i primer xut amb sentit del manxec cap a Diego López-, deixant l'extrem dret per a Alves. A més Villa va fer una jugada personal molt bona que va acabar amb un xut al lateral de la xarxa, ho necessitava. En quatre minuts el Barça ja havia creat més sensació de perill que en tota la primera part. I a més als 8 minuts va entrar Messi al camp.

El Vila-real ara sí que estava ofegat. No tenia la pilota, la pressió culer era angoixant, i cada passada del Barça tenia més verí que l'anterior. Garrido va respondre posant també el seu Messi a la gespa, Nilmar -que també torna d'una lesió-, perquè Rossi i Cazorla havien quedat tapats per l'hegemonia blaugrana. Tot i faltar peces importants del famós equip de gala, el Barça sempre juga de la mateixa manera, té un patró de joc definit, i ahir, amb jugadors sacrificats pel bé col·lectiu, quasi no es va notar que no hi ha eren ni Xavi, ni Pedro ni Abidal.

I al minut 22 es va acabar el partit. Alves va treure un còrner, Busquets va pentinar la pilota, i Piqué primer va controlar amb el pit -i una part del braç- i després va afusellar Diego López a boca de canó. Gran gol que val una Lliga, i els aficionats del Barça que ahir eren al Madrigal també ho sabien, ja que immediatament van començar a cantar allò del " campeones, campeones... " -ens haurem d'inventar algun càntic semblant en català- conscients que aquells tres punts tenen molt valor.

El Vila-real va rendir-se. Encara faltaven minuts per acabar el partit, però els de Garrido es veien incapaços de remuntar un simple 0-1 a un equip que sabia que amb aquella victòria guanyava la Lliga virtualment. En canvi el Barça sí que va seguir atacant, com en una falta directa de Messi a l'escaire en què Diego López va volar per evitar el gol. Però el Vila-real és molt Vila-real, i com aquells morts de les pel·lícules de por que sempre claven un últim ensurt, Cazorla es va trobar una pilota morta a l'àrea petita al 88' i va xutar. Es pensava que seria l'empat, però Valdés va aparèixer per tercer cop. Una orella per a Piqué, i l'altra per a Valdés.

Per a més informació sobre el partit:

www.ara.cat/esports/barça

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT