Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

El conte que va ser explicat la nit del 19 d'agost del 2006

La nit del 19 d'agost del 2006 Jota Cuspinera va decidir explicar un conte d'origen oriental a una dotzena de joves d'entre 15 i 16 anys. El resum de la història que va relatar l'aleshores entrenador de la selecció espanyola sub-16 era que mentre duren els somnis la màgia pot mantenir-se viva, intacta. Un dels joves que escoltava amb els ulls com unes taronges era Ricky Rubio, que la nit següent va protagonitzar una de les actuacions més memorables de la història del bàsquet en sumar 51 punts, 24 rebots, 12 assistències i 7 recuperacions contra Rússia en la final de l'Eurobàsquet cadet.

Dels dos triples que va anotar, un va ser des del mig del camp i va permetre a la selecció espanyola forçar la pròrroga en un partit que va acabar guanyant.

"Hi ha una paraula que defineix aquell moment: màgic . Explicar un conte i veure com es fa realitat no té preu", va dir Jota Cuspinera anys més tard, quan Ricky Rubio ja triomfava en el món del bàsquet. Alguns passatges de la història del base, que va guanyar títols amb la Penya i el Barça amb una precocitat extrema, no han perdut aquest punt de màgia, d'aventura èpica per transformar en una pel·lícula.

Com passava abans, quan les coses importants s'explicaven de boca a orella, la dimensió de les fites de Ricky Rubio va anar creixent amb el pas del temps. Augmentaven els escenaris en els quals jugava i ho feien també els seus admiradors. Els seus espectadors van passar de comptar-se per centenars (pavelló Julián Jiménez Serrano de Linares) a fer-ho per milers (Palau Olímpic i Palau Blaugrana), fins que l'estiu passat va aterrar a la NBA i va agafar ja una dimensió mundial.

Ràpidament Ricky Rubio es va convertir en un dels jugadors favorits dels aficionats i va passar a ser un habitual dels resums de les jugades més espectaculars. Elogis de companys, entrenadors i rivals van fer la resta, i van convertir en realitat els somnis d'un marrec amb una habilitat poc habitual per passar la pilota, per jugar-hi per sota les cames dels contrincants.

La greu lesió a què s'enfronta ara ens fa tant mal o més que si l'haguéssim patit nosaltres. Com tots els contratemps físics, arriba en el pitjor moment, quan ens ho estàvem passant millor. Ens dol perquè paralitza durant uns mesos la seva trajectòria a la NBA i l'esborra dels Jocs Olímpics, però sobretot perquè ens demostra, una vegada més, que la vida és real i que les històries sense contratemps tan sols existeixen als contes com el que ell va escoltar aquell 19 d'agost del 2006.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT