Publicitat
Publicitat

A l'inici d'aquesta Lliga la mitjana d'espectadors als estadis de futbol ha estat del 64,7%

La crisi de les cadires buides

La primera jornada de la Lliga de Primera Divisió va deixar una imatge negativa: la dels estadis pràcticament buits. Les graderies de la Romareda sense ànima, amb només 8.000 espectadors per veure un Saragossa-Valladolid, parlaven soles. Tot i que hi ha hagut un lleuger increment en les següents dues jornades que s'han disputat, les xifres d'assistència d'espectadors a la Lliga disten molt de les que hi ha a Alemanya o a Anglaterra, on cap de setmana rere cap de setmana se supera el 90% d'ocupació dels estadis. De fet, segons les dades de l'agència Efe dels espectadors que van anar a veure els partits de la primera jornada de futbol -dels deu equips que van jugar com a locals, només quatre (Rayo, Mallorca, Barça i Celta) van oferir les xifres oficials d'espectadors-, l'ocupació dels estadis va baixar un 5% respecte a la primera jornada de la temporada anterior.

Els horaris i les televisions

L'inici de temporada ha estat caòtic pel que fa als horaris i les televisions. Partits a les onze de la nit del dilluns que acaben l'endemà i canvis d'horaris a última hora fan que als seguidors els costi decidir-se per anar a veure un partit a l'estadi. La guerra de les televisions entre Mediapro i el Canal+ ha fet que s'alteressin encara més els horaris de les primeres jornades. A més, un altre dels factors que han fet que la gent no vagi als estadis és l'ampliació de l'oferta televisiva. Ara el ventall d'horaris dels partits és molt extens (de les 12 del migdia fins a les 12 de la nit es pot veure futbol) per afavorir les televisions i un aficionat al futbol pot veure des del sofà de casa seva fins a quatre partits en una tarda. Una altra de les causes és la poca antelació amb què se saben els horaris, cosa que no afavoreix la planificació. Mentre que a Itàlia ahir ja es van saber tots els horaris dels partits de la primera volta, a Espanya només se saben els de les pròximes dues jornades.

L'elevat preu de les entrades

La crisi econòmica, sumada als preus de les entrades i dels abonaments per assistir als camps de futbol, fa que alguns seguidors decideixin fer marxa enrere i no assistir als estadis. Mentre que l'entrada més econòmica per veure un partit del Barça costa uns 46 € (55 per anar al Bernabéu), per veure un matx del Bayern cal pagar 17 € i per anar a veure jugar el Chelsea s'han d'abonar 13 €. Això contrasta, a més, amb els preus que s'han de pagar per veure un partit, ja no de Primera Divisió, sinó de Segona Divisió B, una categoria en què acostumen a apropar-se un miler de seguidors als estadis de mitjana. Dels equips catalans, l'entrada més barata és la del Sant Andreu (10 € per una entrada de general), mentre que la més cara és la del Nàstic, que fa pagar 50 euros per la tribuna (la general en costa 20).

Per contra, pel que fa als abonaments anuals dels clubs grans d'Europa, el Barça és el que fa pagar menys pel carnet més econòmic (125 €), davant dels 751 del Chelsea.

L'exemple de la Bundesliga

La lliga alemanya és la que presenta la mitjana més elevada d'assistència de públic de totes les Lligues europees en el global de la temporada. Allà els abonaments no poden superar el 50% de l'aforament de l'estadi -la resta de seients són per als aficionats que adquireixen entrades- i, per als seguidors visitants (es reserva el 10% de l'aforament), hi ha facilitats de transport juntament amb l'entrada. D'altra banda, a Alemanya el repartiment dels drets televisius és molt més equitatiu que a Espanya i això provoca més igualtat entre els equips, cosa que afavoreix l'espectacle. Una gran crida per fer que els aficionats vagin a l'estadi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT