Publicitat
Publicitat

FUTBOL INTERNACIONAL

Més de 70 ferits després del descens de l'històric club argentí

La crònica de la mort anunciada del River Plate

Buenos Aires es va despertar ahir plena de cartells als murs. Uns, penjats per aficionats del Boca Juniors per riure's del descens del River. Altres, dels "millonarios" demanant la dimissió de la directiva.

El primer descens en els 110 anys d'història del River Plate s'ha convertit en la gran notícia futbolística de la setmana. L'equip amb més lligues del futbol argentí (33) cau al pou. Actor principal de la històrica rivalitat Boca-River, l'equip del barri de Núñez ha jugat amb foc i finalment s'ha cremat.

A l'Argentina el sistema que marca els descensos es basa en la suma dels punts aconseguits durant les tres últimes temporades. La mitjana aconseguida dictamina la classificació per baixar. Aquest sistema està pensat per evitar que un mal any d'un equip gran el faci caure a Segona. Però el River ha sumat tres anys horribles, especialment els dos anteriors, quan va sumar 41 i 43 punts. Aquesta temporada, curiosament, n'havia sumat 57, una bona xifra però insuficient per evitar jugar la promoció per no baixar, en què ha estat derrotat pel Belgrano de Córdoba, quart classificat de Segona Divisió.

El River Plate viu enmig d'una greu crisi. El 2001 va arribar a la presidència José Maria Aguilar, que va estar al capdavant del club fins a l'any 2009. Quan l'exjugador Daniel Passarella va substituir-lo, es va trobar un club amb més de 150 milions d'euros de deutes i un munt de forats econòmics. L'actual directiva, de fet, medita denunciar Aguilar perquè falten part dels diners cobrats en els traspassos de molts dels bons jugadors que històricament ha generat el futbol base de la banda sangre , com Sívori, Ramón Díaz, Mascherano, Crespo i Aimar. La gestió d'Aguilar és clau per entendre l'actual estat del club. Malgrat que disposa d'un bon futbol base, Aguilar va fitxar una mitjana de 13 jugadors per temporada (107 jugadors en 7 anys), i es va gastar molts diners. A més, jugadors joves interessants eren venuts molt joves. La clau era obtenir beneficis en comissions, cosa que situa Aguilar al centre de diverses investigacions judicials.

Amb una economia feble, el president Daniel Passarella, un home orgullós, tampoc l'ha encertat. Va encarregar una auditoria a l'empresa KPMG, però no ha fet públics els resultats. Ara, una entitat amb més de 1.100 treballadors encara no està al dia del pagament de salaris, i fins i tot es deuen diners als jugadors del primer equip. Esportivament, Passarella no ha deixat de canviar de tècnics (un de diferent cada any: Gorosito, Cappa i JJ López) i fitxar jugadors per intentar sumar punts, tot i que ha fracassat. El descens va provocar una autèntica guerrilla urbana, amb més de 70 ferits i els aficionats radicals, els Borrachos del Tablón , destrossant les instal·lacions d'un club que cau a Segona i serà sancionat per aquests aldarulls protagonitzats per uns radicals amb molt de pes al club. Un escenari desolador per al club on va jugar Di Stéfano, que va brillar aquella davanter de cinc homes coneguda com la Màquina, on Mascherano es va formar i on Francescoli va ser un ídol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT